´El juliol, la figa vol´

FELIP MUNAR I MUNAR

Avui és sant Benet
Fou proclamat patró d´Europa l´any 1964. Conten que la dida de sant Benet estava molt amoïnada perquè se li havia romput un garbell de terrissa que li havien deixat; el sant va beneir els trossos, els quals es varen ajuntar de nou i el garbell va quedar sencer. Per aquest miracle va ser pres com a patró pels garbellaires i sedassaires; però també el veneraven els pagesos, arquitectes, químics, enginyers, espeòlegs, etc. Va néixer a Núrsia (480-547, Itàlia), se´l representa amb l´hàbit negre benedictí, el llibre de la Regla, com a fundador d´una orde, el bàcul, un corb amb un pa en el bec, un calze i una serp alada. "Ora et labora" és el seu eslògan, i el monestir que va fundar era un recinte dedicat al treball i a l´oració, amb la més estricta disciplina. Aquesta va ser la primera d´una xarxa de comunitats benedictines que a l´Edat Mitjana, patrocinada pel papa Gregori, s´havia estès per Europa. Sant Benet, des del pontificat de Pius XII, ostenta el títol gairebé nobiliari de "Pare de l´Occident".

I dimarts sant Enric
Era emperador de Bamberg, i va guardar perfecta castedat amb la seva dona Cunegunda i va induir sant Esteve, rei d´Hongria, a abraçar la religió catòlica. Sant Enric era advocat contra l´asma. Antigament els remeiers i curanders preparaven unpaper d´estrassa que es deien el "paper de sant Enric" i que tenia la virtut de fer passar l´ofec. La preparació consistia a xopar el paper en l´aigua de set fonts diferents, en la qual prèviament s´havien fet bullir set herbes remeieres també diferents. El malalt, quan sentia venir l´atac d´asma, cargolava un paperet de sant Enric, l´encenia, se´l posava davant la boca per aspirar el fum i li passava l´ofec.
La Mare de Déu del Carme
Aquesta advocació té l´origen en l´aparició de la Mare de Déu a un frare en el transcurs de la qual li lliurà l´hàbit o escapulari que havia de ser el distintiu carmelità: la festa data del segle XIV. Tanmateix, el culte a la Mare de Déu és fruit de la imaginació popular que supleix la insuficiència de referències a Maria en el Nou Testament, desenvolupant fantasiosament un extensíssim llegendari. L´almirall mallorquí Antoni Barceló la popularitzà entre la marineria, fins a substituir el patrocini de sant Elm. Se celebren processons marineres amb la imatge de la Mare de Déu embarcada. L´orde del Carme o del Carmel –muntanya còsmica palestina, on feia penitència el profeta Elies- sorgí al s. XII a Terra Santa, obra de croats i pelegrins que volien recollir la tradició eremítica oriental. Varen abandonar Palestina per la pressió islàmica i es varen estendre per Europa. El nom femení de Carme és ben comú; i a molts de llocs hi ha un carrer o un barri del Carme. Fan festa a cala Bona, cala Figuera, cala Rajada, Port d´Andratx, Port de Pollença, Port de Sóller, Porto Cristo...

Creences
La Mare de Déu del Carme baixa cada dissabte al Purgatori a deslliurar qui en vida portava l´hàbit o escapulari i li resava unes pregàries; per això es va fer tan popular aquesta indumentària o el tros de roba. Existeix "l´aigua del Carme", aiguardent d´herbes elaborat pels frares carmelitans segons una fórmula secreta que cura de mareigs i basques. Els mariners l´adoptaren com a patrona –en substitució de sant Elm-; guardant-los dels perills de la mar.

Diari de Mallorca