“Primàries dins es PP: anàlisis des candidats”
Conclusió de sa CEB (Coordinadora d’Entidats Balearistes), opinions des de Menorca i Eivissa i per part d’altres analistes.
És “Delgado” si, pero lluita en es pés pesats.
Com vos haureu enterat, es PP de Balears celebrarà unes eleccions “primàries”, ès a dir, unes eleccions internes per part des militants des partit, a fi de triar es seu president, i conseqüentment, es candidat a ses eleccions autonòmiques de 2011. Aquestes primaries tendràn lloc es proper dissabte 06 de març.
Sa CEB ès una entidat cultural apolítica, peró parlam sobre un event extraordinari que decidirà es futur des partit votat per pràcticament sa meitat des sufragi a ses darreres eleccions. Tots es partits fora des PP se varen haver de juntar per poder així formar Govern. (un Govern que ha estat més be desgovern a causa de ses continues disputes entre es diferents partits que l’integren).
Parlam d’un partit, amb objectivitat analítica que té molts de números per tornar a Governar.
I parlam d’aixó perquè representam a sa gent balearista i, en gran mesura es FUTUR CULTURAL (a més des futur d’altres caires bàsics per Balears) podria dependre d’aquest event esmentat.
Com que ès un tema important i bàsic en un partit que ha estat sempre dins es punt de mira per sa seva errònea política lingüística i de desjectament de ses modalitats lingüístiques illenques, creim que fer un poc d’anàlisis des 2 candidats pot esser bo per sebre per quí s’haurien de decantar es balearistes que pugan ser militants des PP. Òbviament, ès es nostro anàlisis, que feim basant-mos en fets, opinions i notícies que han succeït aquests darrers anys, en es darrers mesos i en ses darreres hores.
En principi, excepte si hi ha novetats de darrera hora, es candidats seran en José Ramón Bauzà i en Carlos Delgado, ambdós batles, un de Marratxí i s’altre de Calvià, guanyadors absoluts amb un ampli suport de s’electorat dins es seus municipis, o sia, gent que juga a guanyador. Ara no volem entrar en detalls sobre es pressumpte castellanisme-espanyolisme d’ambós candidats. Tanmateix, aquest assumpte ara són figues d’un altre paner: an es balearistes li ès igual mentres defensin sa nostra cultura i sa nostra dignitat com a poble, i lo que se decideix ara ès sa presidència des PP de Balears, i possiblement, sa mateixa Presidència del Govern de ses Illes Balears.
En José Ramón Bauzà, imposat, sense cap tipo de democràcia interna, per na Rosa Estaràs com president substitut després de sa fuita de sa valldemossina a Brusel.les per mor dets escàndols de corrupció i es desmembrament intern des partit, representaria sa línea -per dir-ho de qualque manera- continuista, ès a dir, com ell mateix ha dit moltes vegades, aplicarà s’idea des “trilingüisme”, res de llibertat d’elecció, model que en Jaume Mates ja volia aplicar a ses darreres eleccions autonòmiques de 2007. Aquest model va esser un fracàs perquè, simplement, ningú se l’ha cregut ni pres seriosament mai, ni dins es partit.
En quant a tema de “modalitats lingüístiques”, ni pruna: el consideren un tema menor, i a més, sempre han mostrat una evident porassa cap sa minoria catalanista de Balears, que dona sa sensació de que els tengan segrestats en aquest sentit. Per lo tant, sa línia continuísta aplicarà aquell “standard” barceloní de sempre, sense fer càs a ses modalitats illenques, per molt que en Bauzà acudís a sa manifestació de 30/05/09 convocada pes “Círcol Balear” de llibertat d’elecció, on un grup de mallorquinistes li vàrem cridar “mallorquí si, català no” i ell no sabia ni on s’havia d’amagar ni què dir de sa vergonya, o, per exemple, encara que es PP votàs a favor, dins s’Ajuntament de Palma, per tornar a posar s’article salat en es noms de carrers de Palma, quan fins llavonses mai havien encetat es tema.
Es model continuista d’en Bauzà, representa a sa gent de sempre i ses cares de tota sa vida, entre elles, sa d’en Pere Rotger, impulsor de s’impopular “.CAT” a ses webs des Parlament i de s’Ajuntament d’Inca, un domini contrari a qualsevol expressió de balearisme, i que, es seu implantament, va suposar una alegria, fins i tot, per sa gent d’ERC. En Bauzà ès qui permet que molts ajuntaments en mans des seu partit emprin es “.CAT”. Sa CEB no ès partidaria d’en Bauzà, perquè sempre tendrà s’hipoteca de sa “vella guàrdia” des PP, tan desastrosa en s’àmbit lingüístic i cultural balear. Ès impossible creure en missatges de renovació des partit quand tens a tota sa vella guàrdia que te dona suport en sa teva presidència, ja que són es mateixos de sempre que han estat a s’època “Matas” i mos recorden massa a una època de corrupció i desastre cultural i lingüístic que ha tengut continiutat amb sa legislatura de s’Exapartit, no fent complir s’article estatutari que mana sa protecció de “ses modalitats”. En Bauzà ja ha començat a fer moviments: ha oferit un pacte an en J.M Rodríguez per evitar qualsevol possible aliança d’aquest amb en Delgado, i ha estat un moviment propi d’un veterà i no d’un líder nouvengut des ramal continuísta.
Consideràm que aquesta línia continuista (alguns se refereixen a ells com “es de sempre”) va ser encetada pes propi Gabriel Cañellas, imputat pes cas “Túnel de Soller”, cas des que se va lliurar per prescipció des delicte. Es magnífic periodista Antoni Alemany, ja en es seu temps, a una sèrie d’articles en es quals criticava s’inmersió catalanista i sa desnaturalització des nostro Balear, va escriure una extensa “Requisitòria al President” titulada “Sr. Cañellas: vosté és es culpable”.
En Carlos Delgado, en canvi, afrontarà ses seves segones eleccions de candidat a sa presidència des PP. L’avala ès merit de sa seva bona gestió i popularitat an es municipi económicament més important de totes ses Illes. A ses primeres eleccions, va esser derrotat per na Rosa Estaràs en un Congrés pressumptament irregular segons testimonis de gent des partit, un Congrés minvat de sa Democràcia vertadera: aquella que deixa votar, a més des compromissaris, a tots ets afiliats. Delgado Truyols repressenta un model renovador, molt lliberal, diferent, que vol posar noves idees damunt sa taula per regenerar un partit vell i degastat com es PP. De moment, ses seves actuacions a favor des balearisme-mallorquinisme no han pogut ser millors: afirma eliminarà es “.CAT” (que tant malament va caure dins sa militància des partit), ès un defensor des “Balear” i des canvi de nom de sa llengo dins es nostro Estatut.
Ès ver que es seu excés d’impuls l’ha duit a acceptar un premi d’honor de sa dubtosa “Acadèmi de sa Llengo Baléà” i que, per això (no te sa culpa d’haver rebut un premi. Sa CEB pot otorgar un prèmi a en Carod Rovira, per exemple, i segur que aquest premi no aumentaria sa seva vanitat), pot esser criticat perquè dona peu a que mos puga embullar en es tema de quina modalitat aplicarà si aconsegueix arribar a ser, primer, president des PP i, segon, president de sa CAIB; quina aplicarà: es model anacrònic i fora de lloc i temps de “s’Acadèmi” o aquell “standard” balearitzat des “neogonelles”? Seria important demanar-li, perquè si ès per escriure en “Baléà”, amb noltros no comptarà. En Delgado ès partidari des model de lliure elecció de llengo en s’enseyança. Noltros som més partidaris de mesures positives cap an es “Balear” (lo que anomenen certa “discriminació possitiva”, procurant no inculcar es drets de ningú), perquè pensàm que un model de lliure elecció, a llarg termini, acabaria perjudicant es “Balear”, perquè sa gent triaria sa via més fàcil: es Castellà amb 4 hores setmanals de “Balear”, i s’us social (i formal) des nostro parlar s’acabaria vegent afectat. No som enemics de sa llengo d’en Cervantes (al contrari, tant de bó poguessim sebre 25 idiomes), peró hem de tenir en compta que gran part de sa nostra població es inmigrant, i que es seu pés social, si no se prén qualque mesura en aquest sentit, pot malfer sa nostra cultura.
Sa CEB aposta per una integració sense imposicions ni privacions ni càstigs. Noltros som nacionalistes, però no en es sentit pervertit des terme (per aixó procuràm de no esmentar-lo, ja que sa gent te una concepció condicionada d’aquest concepte): som nacionalistes no-excloients i constitucionals, conscients de que es sentiment de balearisme ès compatible amb altres sentiments identitaris. Som ciutadans del Mon.
Com a anècdota no tan anecdótica, perquè diu molt, en Carlos Delgado ofereix un programa com ès “En bon Mallorquí” a sa seva ràdio municipal a Calvià, un programa que, malgrat de vegades es to vehement des seu director-presentador, Don Mariano Bendito, mos permet “imaginar” que sa seva política cultural estarà fora de catalanismes. Un altre magnific exemple va esser sa retirada de s’himne de “Els Segadors” quan se celebren ses festes d’en Jaume I a Calvià rememorant es desembarcament i Conquesta per part del Rei aragonès allà pes segle XIII, festa que es PSOE (comandat per una castellano-parlant ¿Que l’hi han de retraure an en Delgado Truyols en aquest sentit?) havia catalanitzat en sa seva màxima expressió fins es fet de, repetim, sonar “Els Segadors” com himne commemoratiu de sa conquista.
Es fet de que mai s’expressi en Mallorquí (en públic) pot condicionar sa seva candidatura per vous externes an es PP, gent d’àmbit nacionalista i més catalanista (fins i tot es “catalanistes” moderats de dins es PP), que no podrien sofrir a un president des PP que empràs més es Castellà que no es Mallorquí a s’hora de parlar i debatre. S’enemistat des Grup Serra estaria garantida, però creim que això mos ha d’importar entre poc i gens.
Per part nostra, es vot cap a sa candidatura d’en Delgado ès s’opció més aprofitosa per Balears. Hem exposat es motius. Encara que s’haja de perfilar i definir més exactament, consideram que es projecte “delgadista” romp amb un passat plé de temes de corrupció i desgastat des PP, i amb un model cultural i lingüístic desgastat que ha suposat moltes desil.lusions pets habitants baleàrics i pes militants “peperos” per estar més aprop de posicions de certa “Obra Cultural” que no des parer autèntic de sa gran majoría des poble Balear (sa CEB compta amb vàries dades demoscòpiques que ho demostren -no mos deixàm de sorprèndre de que sa línia continuista ignori aquesta realitat-).
De fet, en Delgado Truyols mai ha estat atacat des dets “Intel·lectuals”, sinó des des “catalanisme”, que ès una cosa ben diferent i que inclús li otorga cert prestigi. Dos excelents Premis Ramon Llull, Don Romàn Piña i Don Llorenç Vidal, han mostrat ses seves simpatíes cap a ell.
Siga com siga, donat que com aquest proprer Congrés és universal (ès a dir, voten ets afiliats, i no només es compromissaris, a s’en revès de sa vegada anterior) i per tant compta amb totes ses garanties democràtiques possibles: guanyi qui guanyi haurà guanyat sa democràcia. Per tant, sa CEB sempre estirà a sa disposició d’aquell a qui es sufragi haja donat sa seva confiança.
C.E.B.
Vía blog http://saceb.wordpress.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario