Felip Munar i Munar
Fer volar estels
Els ventijols de febrer són molt a propòsit per fer volar estels, una activitat que conjuga resistència i habilitat. Antany els estel·laires els feien barallar i organitzaven batalles d´estels –talment com ho descriu el magnífic llibre Estels en el cel de Khaled Hosseini-; n´hi havia que duien estels pirates i de presa, que atacaven els altres i els feien caure. Aquests estels duien fermat a davant un bocí de vidre o una fulla d´afaitar. Els que els menaven, amb una gran habilitat, els apropaven als altres estels, els tallaven el fil i els feien caure. Sempre ha estat un encís aixecar el vol, com si des d´allà d´alt és pogués albirar millor la magnitud o la petitesa de la terra, com si es volgués cercar una Ítaca desconeguda...
Els colors
El roig està marcat pel caràcter malèfic o infernal, però expressa passió, vida i amor. El groc simbolitza l´enveja i ha estat històricament la marca amb què a l´Edat Mitjana han estat assenyalats els penitents, i després els jueus; la pal·lidesa, la febre. El verd és el color de l´herba tendra, i dels fruits no madurs, la verdura, les fulles i els rams tendres; de l´esperança, de la joventut; expressió de la natura que neix o reneix. El blau expressa el cel –blau cel- i el mar –blau marí-, l´infinit; adoptat com a color de la Mare de Déu, amb el blanc. El gris és la indiferència, l´egoisme i l´abatiment, la cendra. La relació entre colors i realitats, conceptes o valors és constant; d´aquí l´assignació de colors que la cultura popular fa dels tres Reis d´Orient, de les gallines –rosses, blanques i negres- i altres animals, dels quatre genets de l´Apocalipsi que cavalcaven sengles cavalls: blanc –l´invasor estranger–, roig –la guerra-, negre –la fam- i cendrós –la mort.
Refranys sobre els colors
"No haver-hi color" (guanyar amb facilitat): "Color d´ala de mosca" (indefinit, brut); "Pujar els colors a la cara" (avergonyir-se); "Defensar els colors de..." (lluitar o ser partidari d´un club esportiu); "Estar groc com un mort"; "Un acudit verd" (obscè); "Un vell verd" (amb inclinacions galants impròpies de l´edat); "Deixar blau algú" (esbalaït); "De color de rosa" (dolç, plaent); "Home gris" o "vida grisa" (indefinit); "Tenir bon (o mal) color" (bona o mala aparença); "Perdre el color" (empal·lidir); "Veure´n de tots colors (de tota classe); "Una situació pinta bé o malament"; "Fer-ne de tots colors" (sense mirar prim).
(Diari de Mallorca)
No hay comentarios:
Publicar un comentario