Avui és sant Domènech
Els seus atributs són un ca amb una torxa a la boca, un globus terraqüi, un lliri, un llibre, un ocell. També amb un nin mort als peus o amb un dimoni. Era descendent de la noble família lleonesa dels Guzmán, especialistes a reconquerit terres andaluses i obtenir un gran patrimoni. Domingo, no. Quan era sacerdot a Osma va haver de pujar en missió especial a Dinamarca i, passant per Occitània, va quedar sorprès de l´heretgia càtara, que pretenia una església sense poder i sense béns, i tot s´havia de repartir –ell, que venia d´una família de terratinents!–. La mà militar la posà Simó de Montfort –aquell que matava tothom, nins, dones, vells... tot dient que "Déu ja destriarà els culpables dels innocents"–. Són les festes patronals de Lloret de Vistalegre. Ahir, la Pirotècnia Jordà va fer una de les revetles més impressionants que es recorden, en homenatge al fill Martí: segurament qualque coet va arribar fins on és ell.
Refranyer sobre el matrimoni
"Durar el pa de noces" (durar la lluna de mel, la felicitat del primer temps del matrimoni); "Abans de casar, molt t´hi has de pensar"; "Abans de dir que sí, pregunta-ho al coixí"; "A qui diu no, no el casen"; "Bon marit o mal marit, a la cara ho du escrit"; "Casar?... de lluny fa riure, de prop fa plorar"; "De casar, embarcar i sembrar, consells no en vulguis dar!"; "El brou i el casament, en calent"; "El maig comença amb una creu i que es casa en té dues"; "Ensenya´m la muller i et diré quin marit té"; "Entre marit i muller, tot està bé"; "La dona ben casada, no té sogra ni cunyada"; "Una vegada et casaràs i mil te´n penediràs!"
Sant Llorenç (10)
Va morir màrtir, rostit al foc; per això se´l representa amb unes grans graelles. Se´l té per advocat del foc i patró dels oficis que treballen amb foc: terrissers, vidriers, forners, etc. Posar una estampa de sant Llorenç darrere la porta dels fons salva d´incendi. Avui és el dia més calorós de l´any, el foc s´escampa per la terra, i les pedres fogueres beuen foc. La llenya tallada avui crema més que cap altra i és la millor per fer carbó, i la lluna nova de sant Llorenç guareix les cremades. El Sant atorga a certes persones la gràcia de guarir cremades posant-hi saliva o llepant-les: han de ser molt austers durant set anys seguits, i el dia del Sant no poden menjar sinó fruita sense pelar i beure aigua amb carabassa o qualsevol altre recipient que no sigui de metall ni hagi passat pel foc. Les llàgrimes de sant Llorenç són una pluja d´estrelles fugaces –semblant a uns focs d´artifici– que s´esdevé cada any amb major o menor força la nit posterior a l´11 d´agost (l´endemà del sant), dia de la màxima aproximació entre l´òrbita de la terra i el cometa Swift-Tutle. Una nit propícia a l´acompliment de desigs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario