Gloriós Sant Antoni

FELIP MUNAR I MUNAR

Avui és Sant Antoni

De Pàdua, o dels albercocs. Sant franciscà, de gran devoció, molts de pobles tenen carrers o places amb el seu nom, i capelles. Natural de Lisboa, s´anomena "de Pàdua" perquè hi visqué els darrers anys i hi morí el 13 de juny de 1231. Predicador incansable, gran taumaturg i advocat dels pobres i dels botiguers. Pel fet d´haver mort en dimarts i 13, va esborrar la malastrugança d´aquest dia, en els any en què la seva festa cau en dimarts; per contrarestar aquesta superstició, es va propagar la devoció dels "tretze dimarts de sant Antoni". Segons la tradició, sant Antoni encisava amb la seva paraula els ocells –i els peixos-, els quals acudien al seu costat i es deixaven agafar amb la mà; els pescadors l´invoquen perquè afavoreixi la pesca. També es creu que és advocat dels enamorats, que afavoreix les relacions amoroses i que mai no deixa d´atendre els precs relatius als afers sentimentals. Avui també se celebra la Fira de les Herbes, a Selva: flaires, màgia, cosmètica, medicines i misteris en una exposició única.

Els glosadors de Mallorca: esperança i futur
Els glosadors de Mallorca: esperança i futur
Vàrem comentar que mai s´havia viscut una experiència com aquesta: el glosat mallorquí està de moda al món. Ni més ni pus. La setmana passada a Girona, aquesta a València, llavors anirem a Linguamón, a Barcelona, on farem un diàlegs entre llengües i cultures; a l´estiu els glosadors mallorquins actuaran i faran un taller a Prada, a la Universitat Catalana d´Estiu –hi sembràrem l´arrel fa dotze anys amb diversos tallers, amb l´empenta de Joan Mir-. També, a finals de mes, farem la gala d´IB3 TV, a la plaça Major de Palma; i presentarem, aviat, el llibre "Fent memòria: 10 anys de gloses", amb l´Associació es Canonge de Santa Cirga. Era impensable poder realitzar més de cent actuacions amb un any, i que els més joves s´hi interessassin. Ara és necessari perfeccionar, ampliar, ser més exigents, seguir avançant tot respectant la tradició, però sempre de cara a la innovació; no evolucionar significar tornar cap enrere, de vegades.

San Vit
Diu la tradició que sant Vit era molt dormilega i, perquè complís amb les seves obligacions, Nostre Senyor feia cantar un gall a prop seu perquè el despertàs; per això és invocat per la gent que ho ha de fer a una hora precisa. També se l´invoca contra la son excessiva, els malsons i l´insomni. Però la seva fama li ve com a protector contra la corea o ball de sant Vito, una malaltia nerviosa que consisteix en un moviment involuntari, ràpid i irregular que afecta de manera variable les extremitats, el tronc i el cap.

El bateig
És el primer sagrament: antigament s´administrava de gran, havent passat un catecumenat, un ritu d´iniciació; més envant es va tendir a administrar-lo ben aviat, després de néixer, com un ritu d´agregació a la comunitat. A més de vessar-li aigua damunt el front amb la invocació trinitària, s´imposa a l´infant una túnica blanca, i s´encén el ciri de bateig. Popularment, batejar –a més de l´aigua damunt el cap- és posar un nom a una persona, a una cosa –un vaixell, una campana, uns gegants-. Els padrins de bateig eren els qui posaven el nom a l´infant, i adquirien unes obligacions envers els seus fillols. El costum de posar als infants el nom dels padrins o germanets difunts provenia de la creença que les seves ànimes tendrien l´oportunitat de reencarnar-se en el nounat, o almenys d´influir-hi, i ajudar-lo.