´Setembre assolellat, bon vi assegurat´Sant Ramon Nonat (31)
Diu la tradició que quan va néixer, la seva mare va morir, víctima d´unes febres. Vint-i-quatre hores després, el vescomte de Cardona va obrir el ventre de la mare amb l´espasa i va treure´n l´infant; el mateix vescomte li posà el nom de Nonat, perquè aquelles no eren maneres de venir al món. Per mor d´això se li varen atribuir virtuts especials. Era l´advocat dels parts i patró de les llevadores. També se l´invocava en casos de febre desesperada. Era tengut com a protector contra els falsos testimonis i la calúmnia.
Entra el setembre
És el mes de la verema i de l´elaboració del vi, una activitat que es du a terme arreu de la Mediterrània i als llocs de clima semblant. També s´acaben de collir les ametlles, i les garroves, i se segueixen collint figues. S´arrepleguen les olives, i els codonys, les magranes i els caquis comencen a canviar de color. A les terres de secà convé llaurar i preparar el guaret; abans es treien els fems i es deixaven a caramulls pel sementer per després escampar-los. També es començarà la sembra de civada, ordi i faves primerenques. Ja ha començat un nou cicle agrari.
L´ase
És un animal mansuet, pacient i menyspreat; a l´Evangeli apareix al costat del Nin Jesús a l´establia -ase o mula-; duent la Mare de Déu i el Nin a la fugida a Egipte, i a Jesús en l´entrada triomfal a Jerusalem com un rei pacífic; els antics reis i profetes bíblics cavalcaven en ases. La tradició explica la seva aparent facultat de riure (contreu els músculs ensenyant les dents, com si rigués); riu d´alegria d´haver vist néixer el Nin Jesús; i els seus brams volen imitar els laments humans. A la Bíblia hi ha ases amb do de profecia: Déu els fa parlar perquè diguin veritats, quan els seus enviats callen el missatge. Una altra tradició diu que és obra del Diable, competint amb Nostre Senyor, creador del cavall; per això és tossut i mandrós, i dotat d´una força estranya.
Refranyer sobre l´ase
"Qui renta es cap a s´ase, perd es temps i es lleixiu"; "S´ase no és vell mal" (els ases a tota edat són forts i mals de manejar); "Qui fa tres, ase és" (es diu d´aquell que comet tres errades seguides); "Amor d´ase, coça i mossegada"; "A pagès i ase, no li mostris sa casa"; "Uns comptes fa s´ase i altres es traginer"; "Tant hi ha ases amb lletra com sense"; "Ases amb ases s´entenen"; "Si s´ase du picarol, sa somera també en vol"; "Bram d´ase no puja al cel, i si hi puja, no posa rel"; "Com més grans, més ases"; "Moltes mosques maten s´ase"; "Ase magre, mosques"; "Molts d´ases s´assemblen i no són des mateix amo"; "De Peres, Tonis i ases, n´hi ha per totes les cases"; "Un Pere i un Bernat, fan un ase acabat".
Cultura, llengua i educació
Des d´aquestes línies hem mantingut sempre unes propostes que lliguen la terra, amb la gent que hi habita, allò que produeix, els noms de les coses i l´educació (saviesa, respecte i dignitat). No hi ha terra sense llengua, ni cultura sense el compromís de pertinença a un grup. Volem expressar el nostre suport en totes i cada una de les idees que el professor Bernat Sureda Garcia va exposar al Diario de Mallorca (23/08/08) en el magnífic article "Immersió lingüística i integració social". Pensam que cap forma cultural -i la llengua ho és- no pot suposar discriminació i que les institucions tenen l´obligació de possibilitar i fer efectiu l´aprenentatge de la llengua i la cultura pròpies del territori a tota la gent que hi habita. Enhorabona professor Sureda per la didàctica i la pedagogia que emana del vostre escrit!
La Festa del Sequer
Dissabte (6) es farà a Lloret de Vistalegre la Festa des Sequer, amb una exposició de les més de cent varietats de figues reconegudes a Mallorca, i on es podran tastar figues seques i herbes elaborades per diferents famílies del poble. Enguany la festa començarà molt més prest: a les 18 hores, amb el pregó de Tomàs Martínez Miró, especialista en agricultura ecològica. L´exposició de figues anirà acompanyada de menjars on el producte bàsic serà la figa, l´arrop, els ormetjos del sequer, pintures de figues, etc. I l´alegria que suposa reivindicar i fer present un producte que no hauria de desaparèixer dels nostres menjars, i la figuera hauria de complementar el paisatge illenc.Enhorabona!
Diu la tradició que quan va néixer, la seva mare va morir, víctima d´unes febres. Vint-i-quatre hores després, el vescomte de Cardona va obrir el ventre de la mare amb l´espasa i va treure´n l´infant; el mateix vescomte li posà el nom de Nonat, perquè aquelles no eren maneres de venir al món. Per mor d´això se li varen atribuir virtuts especials. Era l´advocat dels parts i patró de les llevadores. També se l´invocava en casos de febre desesperada. Era tengut com a protector contra els falsos testimonis i la calúmnia.
Entra el setembre
És el mes de la verema i de l´elaboració del vi, una activitat que es du a terme arreu de la Mediterrània i als llocs de clima semblant. També s´acaben de collir les ametlles, i les garroves, i se segueixen collint figues. S´arrepleguen les olives, i els codonys, les magranes i els caquis comencen a canviar de color. A les terres de secà convé llaurar i preparar el guaret; abans es treien els fems i es deixaven a caramulls pel sementer per després escampar-los. També es començarà la sembra de civada, ordi i faves primerenques. Ja ha començat un nou cicle agrari.
L´ase
És un animal mansuet, pacient i menyspreat; a l´Evangeli apareix al costat del Nin Jesús a l´establia -ase o mula-; duent la Mare de Déu i el Nin a la fugida a Egipte, i a Jesús en l´entrada triomfal a Jerusalem com un rei pacífic; els antics reis i profetes bíblics cavalcaven en ases. La tradició explica la seva aparent facultat de riure (contreu els músculs ensenyant les dents, com si rigués); riu d´alegria d´haver vist néixer el Nin Jesús; i els seus brams volen imitar els laments humans. A la Bíblia hi ha ases amb do de profecia: Déu els fa parlar perquè diguin veritats, quan els seus enviats callen el missatge. Una altra tradició diu que és obra del Diable, competint amb Nostre Senyor, creador del cavall; per això és tossut i mandrós, i dotat d´una força estranya.
Refranyer sobre l´ase
"Qui renta es cap a s´ase, perd es temps i es lleixiu"; "S´ase no és vell mal" (els ases a tota edat són forts i mals de manejar); "Qui fa tres, ase és" (es diu d´aquell que comet tres errades seguides); "Amor d´ase, coça i mossegada"; "A pagès i ase, no li mostris sa casa"; "Uns comptes fa s´ase i altres es traginer"; "Tant hi ha ases amb lletra com sense"; "Ases amb ases s´entenen"; "Si s´ase du picarol, sa somera també en vol"; "Bram d´ase no puja al cel, i si hi puja, no posa rel"; "Com més grans, més ases"; "Moltes mosques maten s´ase"; "Ase magre, mosques"; "Molts d´ases s´assemblen i no són des mateix amo"; "De Peres, Tonis i ases, n´hi ha per totes les cases"; "Un Pere i un Bernat, fan un ase acabat".
Cultura, llengua i educació
Des d´aquestes línies hem mantingut sempre unes propostes que lliguen la terra, amb la gent que hi habita, allò que produeix, els noms de les coses i l´educació (saviesa, respecte i dignitat). No hi ha terra sense llengua, ni cultura sense el compromís de pertinença a un grup. Volem expressar el nostre suport en totes i cada una de les idees que el professor Bernat Sureda Garcia va exposar al Diario de Mallorca (23/08/08) en el magnífic article "Immersió lingüística i integració social". Pensam que cap forma cultural -i la llengua ho és- no pot suposar discriminació i que les institucions tenen l´obligació de possibilitar i fer efectiu l´aprenentatge de la llengua i la cultura pròpies del territori a tota la gent que hi habita. Enhorabona professor Sureda per la didàctica i la pedagogia que emana del vostre escrit!
La Festa del Sequer
Dissabte (6) es farà a Lloret de Vistalegre la Festa des Sequer, amb una exposició de les més de cent varietats de figues reconegudes a Mallorca, i on es podran tastar figues seques i herbes elaborades per diferents famílies del poble. Enguany la festa començarà molt més prest: a les 18 hores, amb el pregó de Tomàs Martínez Miró, especialista en agricultura ecològica. L´exposició de figues anirà acompanyada de menjars on el producte bàsic serà la figa, l´arrop, els ormetjos del sequer, pintures de figues, etc. I l´alegria que suposa reivindicar i fer present un producte que no hauria de desaparèixer dels nostres menjars, i la figuera hauria de complementar el paisatge illenc.Enhorabona!
(Felip Munar i Munar, en el diari de Mallorca d'avui)
No hay comentarios:
Publicar un comentario