Mes d'agost

Temps de festes, sopars a la fresca, repòs...

Ja ha entrat l´agost.

Temps de repòs

Aquest és un mes de calor i de secada. Les feines del camp ja estan totes enllestides i els pagesos es disposen a gaudir d´un temps de descans, i a celebrar que ja s´ha acomplit un altre cicle vegetal. És també el mes de les festes patronals o majors. Aquestes festes són comunes a gairebé tots els pobles europeus i la seva finalitat originària era la d´obtenir els favors de les divinitats agràries per tal que permetessin gaudir dels fruits de la collita. Després, amb el cristianisme, la festa va posar-se sota l´advocació d´un sant, que acostumava a ser el sant al qual estava dedicada la parròquia.L´origen d´algunes festes Hi ha casos en què una circumstància especial com la possessió d´unes relíquies o una veneració local determinada han donat peu a la celebració de les festes patronals. Aquestes festes sempre s´han adaptat a la col·lectivitat que les celebra i s´han situat en el calendari d´acord amb les necessitats de la gent. D´aquí ve la pervivència, als pobles de caràcter agrari, de la celebració de les festes a l´estiu, després de fer la collita i quan el pagès i la terra reposen.

Mare de Déu de les Neus

La tenien per patrona les dones guapes, entre les quals la gent comptava especialment les forneres. Tenien fama de lleugeres i es diu que feien el pa dolç i l´home que el comprava tenia llicència per a pessigar la fornera que l´hi venia. D´aquí ve el nom de "pa de pessic" amb què es coneix un pastís dolç i flonjo que fan els forns. També invocaven la Mare de Déu de les Neus les puntaires, les bugaderes i les planxadores perquè les lliuràs d´embrutar la feina.

Santa Maria de les Neus és 'per casualitat' la patrona de les illes Pitiüses. Segons l'historiador Joan Marí Cardona, més a una casualitat que a la devoció cap a una Verge en concret. Sona estrany que en unes illes amb clima i temperatures tan benignes, on si neva alguna vegada, cada molts anys, ho fa en escassa quantitat, existesca una Verge de les Neus. Per a l'historiador eivissenc, "es va cercar aquella advocación de la verge més propera del fet històric que l'havia motivat", en aquest cas la conquesta de les illes. Les tropes de Montgrí havien promès erigir un temple cristià quan guanyaren la batalla als sarraïns. Després d'assolir-lo, van triar la advocación mariana més propera en el calendari catòlic a la data de la conquesta, el dia 8, festivitat de Sant Ciriac. En el calendari litúrgic, el 5 d'agost és Santa María de les Neus. I abundant en aquesta explicació, ha de tenir-se en compte que en una matinada del 4 al 5 d'agost, allà pel segle IV, va tenir lloc una gran nevada en una dels set pujols que voregen la capital d'Itàlia, Roma; el Papa Liberio va interpretar aquell fet climatològic tan poc freqüent com un missatge en el qual la Verge indicava el lloc on volia que se li erigira una basílica. Així es va fer, i el temple va ser consagrat a Santa María de les Neus. El seu culte i devoció es van estendre per tota la cristiandat, i molt probablement Montgrí i els seus van tenir bé en compte tal circumstància, al derrotar als sarraïns tan sols 3 dies després de la festivitat de la Verge de les Neus, a l'hora de dedicar el temple eivissenc a una Verge concreta.

I els "Marianos", que de tota la vida a Eivissa són Marianos, encara que alguns han catalanitzat el seu nom i ara es fan dir "Marià" també celebren el seu dia de Sant Mariano , el 5 d'agost com les Maries de les Neus els que són de Dalt Vila (ciutat) i els dels pobles ho celebren el 19 d'agost.

Sant Salvador

Sant Salvador en realitat no és cap sant, sinó que es tracta de la denominació popular de la festa de la Transfiguració del Senyor. Amb aquesta festa l´Església commemora l´episodi de l´Evangeli en què Jesús es transfigura davant d´alguns dels seus deixebles. L´origen d´aquesta festa és molt antic: a Occident va aparèixer a mitjan segle IX i ràpidament es va estendre arreu d´Europa. Els monjos benedictins de Cluny varen ser-ne els principals difusors. Arreu hi ha capelles, ermites i esglésies dedicades a Sant Salvador, així com noms de pobles, fonts, muntanyes i altres paratges, la qual cosa dóna la mesura de la importància d´aquesta advocació.

La sal (II)

Oferir el pa i la sal és un vell ritu d´hospitalitat; el foc, l´aigua, el pa i la sal no es neguen a ningú. Un càstig greu consistia a escampar sal sobre la terra a fi que no hi cresqués mai més l´herba. Vessar sal encomana desgràcia; a qui se li aboca el saler se li desbarata el casament. En canvi, quan algú fa el menjar salat és senyal que té ganes de casar-se: la sal és símbol de fecundació. I un encantament bíblic: per haver-se girat, la dona de Lot fou convertida en estàtua de sal. I encara: "Vosaltres sou la sal de la terra" (Mt 5, 13).