Costumari popular

Foto: Sant Llorenç des Cardessar (Mallorca)

´Per Sant Llorenç, figues a querns´

Per Felip Munar i Munar

Sant Llorenç (10)

Festa major de Selva i de Sant Llorenç des Cardassar. Va viure al segle III a Aragó i Roma. És advocat dels cuiners i torradors de carn, dels bibliotecaris, llibreters, pastissers, bombers, vidriers i pobres. Fou invocat contra els incendis. Fou un dels set diaques romans del papa Sixt II. Va patir martiri durant les persecucions de Valerià, l´any 128. Entre les seves funcions hi havia la de distribuir els béns entre els pobres; ell els donà tot el patrimoni de l´Església i per això, quan el prefecte el va fer cridar, s´hi presentà acompanyat de tots els seus pobres, a qui va definir com "el tresor de l´Església". Fou empresonat i torturat damunt unes graelles al foc. Segons la tradició, abans de morir, va dir a Valerià: "D´aquesta banda ja estic ben torrat, donau-me la volta i menjau-me".

L´Assumpció de la Mare de Déu (15)

Avui l´Església commemora la mort i l´assumpció de la Mare de Déu; per això aquesta festivitat se la coneixia antigament per la de la "Mare de Déu Morta", "Mare de Déu gitada", o "Mare de Déu del llit", pel costum que hi havia de col·locar a les esglésies una imatge de la Mare de Déu ajeguda en un llit sumptuosament guarnit. Aquesta d´avui és una de les solemnitats més antigues dedicades a la Verge Maria i una de les quatre celebracions marianes més importants del calendari litúrgic. També és coneguda com la "Mare de Déu d´Agost".Festa granEn temps antic, per la Mare de Déu morta, era festa solemne a la Seu de Ciutat. Però també ho és avui a Biniaraix, Campos, Esporles, Caimari, Puigpunyent, Sineu, Sencelles, Valldemossa, on se celebra la "processó de ses crestes", el nom de la qual es deu a les diademes que, restes de la indumentària escènica medieval, duen els dotze apòstols que carreguen la imatge jacent de la Mare de Déu i la duen al llit voltat d´àngels barrocs i alfabegueres.Estam en creixentContinua la collita de peres, prunes i pomes. Si plou abans de dia 15 pot ser malsà ("Aigua d´agost posa corc pertot"), però una saó entre la Mare de Déu Morta i la Mare de Déu dels Missatges (8 de setembre) va bé per al bestiar, per fer guaret i sembrar farratge, així com per a les vinyes, sobretot si llavors s´estira i fa bon sol. Ara es feia la festa de les mesurades, amb motiu de la mesura del blat i la partició d´aquest entre el propietari i l´amitger; era el moment de reunir una bona dot per casar els fills.

La sang (I)

La relació entre la sang i el color roig és immediata: és la vida, la passió i també la ira. Vessar sang és expressió de sacrifici, donar la pròpia sang és el sacrifici personal més patent. Tothom té la sang vermella, malgrat que la de la noblesa es consideri "blava". En ritus d´aliança, la sang és beguda com a signe de comunió -la "sang de l´aliança"-; o bé rubrica (rubrum, vermell, en llatí) el pacte; i la unió dels talls fets als polsos de les mans dretes, o als dits petits dels qui pacten, expressa la voluntat de mesclar les sangs, de sentir-se i esser u; un compromís total i definitiu, amb vessament de sang que li confereix caràcter sacrificial.

L´aranya

És filadora i teixidora de teranyina; regna des del seu centre com una deessa, amb fil produït de la pròpia substància teixeix el vel del destí amb fils invisibles, el vel de les il·lusions, però també de les desgràcies i de la mort; el destí sol expressar-se com una immensa aranya. És un animal lunar: lliga els humans, assenyala les pluges, la fecunditat, la salut, la mort, la regeneració; les grans deesses lunars eren filadores i teixidores còsmiques. En la mitologia grega, Atenea castiga Aracne per haver gosat rivalitzar amb ella teixint i la transforma en aranya. Una aranya negra assenyala pluja, i també malalties i desgràcies; en l´habitació d´un malalt és senyal de mort. En canvi, una aranya blanca o daurada du ventura. L´himne de Mallorca té bellíssimes referències a l´aranya.