SANT ANTONI DE PÀDUA A ARTÀ

A Artà a nivell de tot el poble es celebra molt Sant Antoni Abad (17 de gener) i a nivell d'un convent de Franciscans T.O.R. dedicata a Sant Antoni de Pàdua es celebra molt també aquest Sant (13 de gener) per part del Convent i del Col.legi de Pares Franciscans. Es a dir, tenim dos Sant Antonis: es dels ases i els dels aubercocs.
Ahir ja sortiren les carrosses ben engalanades amb les nines que enguany o l'any passat feren la comunió amb els seus vestidets, altres nins i nines més petits vestidets d'angels i a dalt de tot un nin vestit amb l'hàbit que representa Sant Antoni, i el més popular: davant i darrera de les carrosses les colles de cavallets, colles de nins vestits de cavallets que ballen una dança de mitjan S. XIV que només es balla aquests dies. Del 10 al 14 de juny hi ha les festes del Convent: carreres de sacs i jocs, balls populars, cavallets a tota hora, tòmbola en el claustre gimnàstica rítimica i balls dels nins del col.legi , focs artificials. També és molt típic engalanar la capella d'aquest sant, dins l'església del Convent, i les dones que volen trobar novio passen per davant i peguen tres botets subjectant el cordó de l'hàbit del sant i....no falla: en troben dins el mateix any, si convé.

I qui era SANT ANTONI DE PÀDUA?

Va viure als segles XII i XIII. Va ser frare franciscà, protector d'orfes, presoners, nàufrags, dones estèrils, dones embarassades, nins malalts, vidriers i reclutes; des del s. XRII és invocat per trobar objectes perduts, i per les dones que volen trobar espòs.
Va nèixier a Lisboa, de família noble, però un bon dia decidí embarcar-se cap a Àfrica: per ranos de salud va anar a Itàlia, a la Universitat de Bolonya com a lecor en teologia; va ensenyar a la Universitat de Bolonya com a lector en teologia; va ensenyar també a la de Montpellier i a la de Tolosa del Llenguador. Morí a Pàdua als trenta-sis anys, l'any 1.231, un dimarts i 13. Aquesta coincidència ha fet que se l'invoqui perquè deslliuri de la malastrugança dels dimarts que coincideixen amb un 13 del mes.
Sant Antoni va arribar a sant per haver estat en el lloc oportú den el moment adequat: a Pàdua (a prop de Roma) durant el papat de Gregori IX, uns dels grans afavoridor dels ordes mendicants. Quan va morir, els nins cridaven pels carrers que "el sant havia mort". Mig segle després se li va consagrar una església i , en obrir el fèretre, enmig de les restes pulvurentes, encara s'hi podia veure, intacta, fresca, poderosa, la llengua del sant predicador.
(Llegit en el Diari de Mallorca : Costumari , per Felip Munar Munar )