´Fang a l´hivern i pols a l´estiu, tot el camp reviu!´El ferrer, rei dels oficis. Foto: Lorenzo.
FELIP MUNAR I MUNAR
Demà (8), és la Immaculada
Se celebra la puresa de la Mare de Déu, concebuda lliure de pecat original. Al segle XIV se´n va declarar el dogma. Abans era una festa de gran solemnitat, a més de ser la primera del cicle nadalenc. Es creia que la Mare de Déu vetllava per la puresa de les nines que en aquest dia es vestien de llarg per primera vegada; també s´estrenava la roba de temporada d´hivern. Els gremis de forners, pastissers, fideuers i adroguers la tenien per patrona. Els altars de les esglésies es guarnien amb tovalles de randa ben rica i vistosa al seu honor.
Els ferrers
Els qui treballaven amb foc, com a l´infern, i posseïen el do d´afluixar el ferro i treballar-lo com si fos massa de pa, tenien fama de ser gent demoníaca. Per això les ferreries solien estar allunyades de les poblacions i, fins i tot, enmig del bosc. Però també pot ser pel renou "infernal" que feien els seus cops de mall damunt l´enclusa. Tenien un aprenent que feia anar les manxes que inflamaven el foc. "La desditxada ja sua:/ si se casa amb so ferrer,/ si no té feina que fer/ la farà picar a s´encrua".
Una llegenda
Es conta que el rei En Jaume va voler saber quin era el rei dels oficis i va convocar mestres dels set oficis més importants: forner, sabater, sastre, ferrer, pellaire, fuster i mestre de cases. Els va fer fer una obra mestra; va premiar el sastre, perquè amb només una agulla va fer un vestit preciós; però al sastre se li varen desclavar les tisores, al sabater se li va despuntar l´alena, al pellisser se li va oscar el ganivet... i tots varen haver d´anar a cal ferrer perquè els adobàs els estris. De manera que el rei fou el ferrer.
Santa Llúcia (13)
El seu nom, d´origen llatí, significa "lluminós". Va viure al segle IV a Sicília. Va morir màrtir, després d´horribles turments, en travessar-li la gargamella amb una espasa, després que el seu promès la denunciàs com a cristiana. Se la representa amb una safata a la mà damunt la qual hi ha dos ulls oberts. Aquesta representació pot ser deguda al fet de confondre aquesta santa amb una monja dominica del s. XIV, també anomenada Llúcia, la qual per desenganyar un insistent enamorat, es va arrencar els ulls.
No hay comentarios:
Publicar un comentario