El mes de juliol segons la rondalla mallorquina: els dotze mesos i les dues jaies

La jaia Xerevel.la:

- I qui éts tu, si es pot sebre? -demana sa jaieta.
- ¿Qui som? -diu aquell-. Es Juriol, per servirvos!
- ¿ Què m'has dit? Es Juriol! - s'exclama sa jaieta-. Benhaja aquest mes! es mes de batre i d'omplir de gra ses sitges dins es paiers, i dins es sostres i davall terra; umplen de paia es sostres; i, si no cap davall teulada, fan paiers a defora; uns , llarguers i altres redons, tots amb un capell de ventim de faves perque, si plou, no s'amari sa paia, allà on es ventim de faves no deixa traspelar s'aigo. Que ho és d'alegre es batre, en esser bon any!
-Dins es juriol és es temps hàbil per caçar perdius a la cameta, això és encalçant-les en fer es sol fort. Ses perdius sols fan una volada, fins que acaben s'alè i se renten assolant-se en terra. - Ses egos són es bestiar més trempat per una batuda. I per això ja diu s'adagi:

A's Juriol,
ses egos a terra i es bous an es sol,

perque són ets animals que else prova més assoleiar-se . Ses Saons de juriol proven molt an ets uiastres i en general an ets arbres sauvatges, de bosc i de garriga, a ses figueres de moro, garrovers, tarongers , a ses beies i a ses marines, perque així s'hi posa molt de menjar. De primeria d'es juriol hi ha sa plena de ses figues flors, i en fan ets acops, i els assequen dalt canyissos an es sol, i són una menja que cau bé a tothom, sobretot an es que ja no tenen dents ni queixals, am lo bons de roegar que són. La primeria d'es juriol hi ha també sa plena d'ets aubercocs tardans , tan grossos, tan molsuts. Llavó hi ha sa partida de castes de prunes i de peres, tots tan bones i fines. I què en direm de ses pomes, que vénen per Sant Jaume i que són una vertadera menja de reis? i llavó que n'hi ha de tantes i tantes castes, una bona i s'altra millor...

Sa jaia Malaixamussa:

Sa jaia aquí se gira a un altre, i ja li enfloca:

- ¿ I tu qui éts?
- Jo som es Juriol per servir-vos- respon aquell.
- Es Juriol! - s'exclama sa jaia -. Ja te'ns saps desfer bé d'es trumfos, de vegades! Ses saons de juriol són dolentes per ses vinyes, p'ets ametlers i per ses figueres, que les cauen ses fuies per causa d'es ploure. Són dolentes també p'es bestiar perque tuden es rostoi i sa paia, i ets animals no en volen. Per ses terres de gra aqueixes saons són pesta cernuda. Es porcells que neixen dins es juriol solen esser ben xerecs, com a beneits, se posen a enrevoltar, van molt mortals; i else diuen porcells juriolers. I què en direm d'es polls de juriol, que també else diuen juriolers: van molt coc-piu, amb ses ales amollades, i per això else diuen que duen capa. I ja diu s'adagi:

Poll de juriol,
sempre du dol.

I ses vinyes també les solen passar molt tristes. Per això diu s'adagi:

Vols veure ton dol?
Ves a veure sa vinya dins es juriol.

Si, en haver-hi saó dins es juriol, fan goret damunt es rostoi de faves, l'any qui ve davant hi ha mala anyada.
- Germaneta- digué aquí es juriol- ; casi casi poríeu callar, p'es gust que em dau!
Y què fa sa jaia malixamussa ? Se gira a un altre i ja li entima:
- ¿ I a tu, què et diuen?

(Fragment de "Es dotze mesos i ses dues jaies" d'en Jordi des Recó)