MN. ANTONI GILI FERRER
Fotos: Guillem Bosch
La festa de Sant Antoni Abat és l´expressió actual folklòrica, la més genuina, pura i representativa d´Artà. Tanmateix amb el pas dels anys, la festa anava deixant borrallonets, menudes deixalles de la seva mateixa història de capdal importància i punts de partida per historiar la festa: el primer llibre d´entrades i sortides de l´Obreria del sant; les cançons populars fetes a l´entorn de la festa de Sant Antoni abat; els arguments impresos i les cròniques puntuals als diaris de l´illa i a Llevant i Bellpuig.
La festa aporta una gran antiguitat i un lluïment fora mida que ve d´enrere. La festa actual entusiasma i emociona els artanencs. La festa té molts de caires per estudiar. La diada té els seus remots antecedents en les primitives cerimònies ígnies del solstici d´hivern, en ritus propiciatoris i purificatoris, en la finalitat d´assegurar la victòria de la llum sobre la nit -el dia ja s´allarga: Per Sant Antoni, una passa de dimoni- i afavorir la fertilitat de les terres i la salut i fecunditat dels homes i del bestiar. L´Esglèsia volgué cristianitzar les festes paganes.Dins l´edat medieval, amb la fundació de les parròquies a l´illa de Mallorca, es costituïren les distintes confraries i obreries i les corresponents festes.
La festa de Sant Antoni era promoguda solament per l´obreria del sant. La festa restà estructurada en la forma actual dins el segle XVII. Però fou dins el segle XVIII quan assolí el grau més alt d´estructuració, quan la gent pagesa esdevingué també un estament de notable qualificació. Des de l´edat medieval es va formant una classe intermèdia entre la noblesa i els petits propietaris i menestrals, esclaus, missatges i jornalers.L´obreria i, per tant, la festa antoniana trobà dins Artà i dins el seu terme un lloc propici per al seu arrelament. Moltes de les seves grans possessions de muntanya eren destinades, preferentment, a guardes de bestiar major i menor.La festa de Sant Antoni Abat a Artà és la festa de la pagesia. Els obrers, en la major part, sempre foren pagesos d´arrel.
Els aspectes actuals de la festa encara són enlluernadors. La Cavalcada, amb unitat distinta de l´Acompanyada, i per tant de l´anar a beneir, recorda encara les mostres dels cavallers medievals que es feien en el Camp de la Mostra de la vila L´Argument -caire literari de la festa- és una flor que just ha arrelat a Artà, segons el P. Rafel Ginard Bauçà.També existia un nombrós estol de traginers de garrot que havien d´emprendre els viatges, des de la vila d´Artà -la més llunyana de la capital- cap a la Ciutat, viatges plens de perills.
Recordem les dites: Artà qui hi arriba hi va; Ets ases d´Artà en veure es bast ja suen i Alça es cap i veuràs Ciutat.Emperò la festa no és per ser contada, sinó, més tost, per viure-la. Veniu tots a la festa. Estau ben convidats.
Visca! Visca! Sant Antoni!
Para leer más hoy 17/01/08 en Diario de Mallorca
No hay comentarios:
Publicar un comentario