Opinión, sociedad, ritos, polémica y comentarios sobre una Mallorca maravillosa y sobre España en general
lunes, 5 de enero de 2009
Costumari popular: Any nou, vida nova
Per Felip Munar i Munar
Ha entrat el gener
Agafa el nom del déu romà Janus, representat amb dues cares que miraven en direccions oposades: l´una cap al passat i l´altra cap al futur. Aquest és un mes "dormidor", perquè la natura reposa, sembla adormida. No arrela res i no creix cap vegetal. La xemeneia de moltes cuines de les cases del camp arribaven fins a la meitat, i moltes tenien els bancs i les cadires dins la xemeneia; en les llargues i fredes nits d´hivern, al voltant del foc i l´escalfor, es contaven rondalles, i històries, i es passava el rosari, i sabers que passaven d´una generació a una altra per la via de l´oralitat. Avui, tot aquest món, sembla com si mai no hagués existit, però tots els qui el vàrem viure recordam amb fruïció i estima aquelles vetllades que mai no tornaran.
La celebració dels Reis
Dia 6 de gener se celebra el baptisme de Jesús o Epifania, ja que es considerava que la veritable manifestació de la divinitat de Jesús va arribar durant el baptisme, que va rebre del seu cosí sant Joan Baptista. Recordem que no se sabia la data exacta del naixement de Jesús, i molt manco la del seu baptisme. Es va triar aquesta data perquè els no cristians celebraven la festa en honor de Dionís que, a partir de la fusió dels mites egipcis i hel·lènics, era el déu del vi, la vegetació, la fecunditat i la mort. A Alexandria celebraven també el naixement d´Eó, i a Egipte estava consagrada aquesta data a Osiris.
Tradició, llegenda, fe...
La discussió teològica sobre quan es demostrà la divinitat de Jesús, si en el seu naixement o en el baptisme, acabà amb la celebració del Nadal el 25 de desembre perquè coincidia amb la gran festa pagana dedicada al foc i a la llum. El profeta Malaquies havia indicat que Jesús seria "el Sol de justícia". I l´exemple de l´origen pagà d´algunes tradicions el trobam en el fet de donar i rebre regals en la festa del sosltici d´hivern, que es cristianitzà en forma de Reis Mags i dugueren regals a l´infant Jesús.
Els Reis
Fins al segle VII el nombre de reis oscil·lava entre 2 i 15. No se sap qui eren, ni d´on eren i venien, encara que s´afirma que eren més mags (entesos com a savis, astròlegs...) que reis. L´església de l´Edat Mitjana va dotar-los de connotacions polítiques en convertir-los en reis (el poder terrenal sotmès al religiós). Els seus noms són ficticis, fruit de l´afany medieval que els va atorgar les tres races conegudes a l´època: Melcior, l´europeu; Gaspar, l´asiàtic; i Baltasar, l´africà. I es va centrar en aquest nombre en relació amb els presents que duien: or (la genealogia cristiana emparenta Jesús amb el rei David), mirra (per la seva naturalesa divina) i encens (naturalesa humana)
L´estel de Nadal
Dia 6 de gener es fon l´estel de Nadal. Va sortir en néixer Jesús i va servir de guia als tres Reis fins a Betlem. És per això que si hi ha nit estrellada augura un bon any. Aquest estel, o estrella, enllaça amb la creença que diu que quan neix un infant surt al cel un estel seu, el qual viu amb ell, i mor quan mor la persona que representa. Per això, també, "val més néixer amb estrella que estrellat"; o també, quan una persona du bona sort se li diu que "té bona estrella".
El tortell de Reis
El pastís o rosca de Reis va començar a elaborar-se durant el regnat de Lluís XV, a França. Durant una reunió amb mandataris, el rei volia impressionar els convidats amb un bon sopar i unes postres especials. El cuiner va fer una rosca de pasta de brioix que va guarnir amb fruites de tota classe, i en el seu interior va introduir una moneda d´or. El símbol de prosperitat que varen interpretar els comensals en trobar en l´interior aquesta inesperada sorpresa, va fer que tots es desfessin en lloances cap a l´autor. A finals del segle XIX, a més de la figura d´un rei s´hi va posar una fava, amb tot el costumari popular que ha donat.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario