La seva llegenda es remunta al s. IV: militar romà, cap de cohort, màrtir per haver-se declarat cristià. La iconografia el representa amb el tors nuu assagetat; en el Renaixement fou molt pintat i esculpit i la seva imatge retorçada, lligada en una soca, permetia als artistes un tractament interessant del cos humà, semblant al d´un Prometeu lligat a la roca. No morí, tanmateix, en aquest turment, sinó que al cap de dos dies es presentà als emperadors Dioclecià i Maximià increpant-los pel fet de perseguir els cristians.Culte
El culte a sant Sebastià prové quan Roma patí una pesta terrible (680): li bastiren un altar i al punt va cessar la pesta. D´aquí que sant Sebastià, al costat de sant Roc (16 d´agost), sigui advocat contra la pesta, el còlera i altres mals contagiosos. La seva llegenda fou popularitzada al s. XIII, amb la Llegenda Àuria de J. De Voragine. A principis del s. XVI (1522-23) la pesta va delmà la població de Mallorca, sobretot Palma; però l´arribada d´unes relíquies del sant féu que s´acabàs la mortalitat. En memòria d´aquest fet es va proposar, l´any 1634, com a patró de Palma, però no fou fins l´any 1868 que la Santa Seu confirmà el títol de patró de la Ciutat.
(Llegir més...)
No hay comentarios:
Publicar un comentario