Els "darrers dies"
Com si fossin el final d´un període apoteòsic, de menjar, beure i divertiment en excés; la Quaresma trencarà aquesta bulla i alegria. La gent sabia que venien quaranta dies de veritable penúria, de prohibicions, de "fer corema", d´assistir als oficis per obtenir el "paper" com mentre havien complit amb els deures. I tanmateix, tothom sabia que tornaria un altre any aquesta mateixa il·lusió, com la roda de l´etern retorn: "Sa Corema ja se´n ve,/ s´acaben es darreres dies;/ hi ha fadrina que té/ més penes que no alegries!"
Tots els pobles viuen els darrers dies
És ben veritat que la festa agermana, fa coincidir sensacions, s´hi retroben i hi conflueixen elements socials, culturals, lingüístics amb un rerefons de divertiment. Els darrers dies són una explosió als carrers de tots els pobles, a vegades com a comparses, individuals, carrosses, amb un sentit contestatari, o crític, o senzillament artístic. Les màscares, les caretes, el transvestits -això és: els homes vestits de dones i les dones d´homes-, els canvis de rol, d´edat, etc. conformen tot un espectacle de colors, rialles, burles que ningú no és vol perdre. Ja l´any 1685, els cavallers ciutadans sortien a passejar pel Born, l´horabaixa del dijous llarder, vestits amb fulles i branques d´arbres, amb pells d´animals, i es divertien tirant ous de colors a les dames. (Llegir més...)
No hay comentarios:
Publicar un comentario