Això eren dues jaies: una ben xerevel.la i que no tenia mal dia mai, i una aixamussa i espinosa amb tothom.
Ara verureu quin entrevers tengueren elles dues amb sos dotze mesos.
SA JAIA XEREVEL.LA
- Germaneta - diu un d'ets dotze mesos. Bé l'heu exaltat, an es Març. Ara veurem si m'exaltereu tant a mi.
- I tu qui éts, si es pot sebre? - demana sa jaieta.
- Qui som? diu aquell mes - es Bril, per servir-vos.
- Es Bril, m'has dit! - diu sa jaieta- Benhaja es Bril! Ses saons de Bril són ses millors; duen s'anyada de garroves i s'esplet de casi tots ses llavors i abres fruitals millors: ses saons de Bril són bones per ses beies, que eixamenen a la carrera i fan una mel tan exquisida, que es qui hi poren arribar, se'n xuclen es dits. Dins es Bril ses herbers treuen ses flors; ses euveies mengen a voler, i sa llet que else treuen ses monyidores, és sa millor, i es brossat i es formatge són superiors entre es de tots ets altres mesos. Ses euveies menen bons tenrals, i ses cabres uns cabrits llambriners. Amb una paraula: tots sabem que dins es Bril cada gota val per mil . Ja hi ha xítxeros i faves tenres, que són una menja de reis. Dins es Bril, egos i someres fan es nadissos, qui, en esser acabats deo nodrir, són tan bons per qualcar-hi, per llaurar, per tirar a carro, per enganxar-los a carretons de feina i de qualcar, passavolants, galeres, carrosses i cotxos. Dins es Bril n'hi ha que ja seguen ordi, i per això diu s'adagi: Per Sant Jordi, garbes d'ordi. Dins es Bril casi sempre hi ha sa Setmana Santa i ses festes de Pasco amb sos confits, panades, coques, crespells, flaons i robiols, que són cosa tan saborosa que ets Angels i canten. I diu també s'adagi:
D'Abril i Maig
surt es raig.
- ¿ i tu, qui éts?- li diu.
- ¿ Qui som? -respon aquell- ; es Bril, per servir-vos
- Es Bril - s'exclama sa jaia-. Es ver que ses saons d'abril solen ser molt bones, però són tan clares i tan poques i tan magres ses que sol fer, que sa gent no se treu paraula bona d'es Bril. Per dir que un té molta ser, passa fretura de clopinsos o de remeis, al punt ja diuen: Ell té més set que no es Bril! No hi ha cap més que tenga tan mala fama com es Bril per poc ploguer. Ja ho diu aquella cançó
Diuen que l'aigo teniu
per alegrar ma persona;
i vos ne pren com es Bril,
que cada gota val per mil,
i la mostra i no la dóna.
Se conta d'un mallorquí que estava a Alger i havia de tornar a Mallorca. I demanà a un moro si hi volia venir. Es moro tot d'una demanà:- ¿Jo anar a Mallorca? I que encara hi ha es Bril? - Ja ho crec que hi és! respongué aquell. - Idò no hi vénc mentres hi haja tal mes, perquè es causa de ses males anyades per motiu de no voler ploure, i s'esplet no capita bé casi mai. I no importa anar a Alger per sentir tal rossinyol. Es mallorquins en general són d'aquest sentit, de que si llevassen es Bril, a Mallorca sempre hi hauria bon any. Però , ¿Qui és capaç de llevar-lo, an aqueix dimoni de mes? Ses boires d'Abril són molt dolentes p'ets aubercoquers i sobretot per ses cireres que comencen a badocar. Ja ho diu sa cançó:
Saps que la vaig notar bé,
sa paraula que em digueres!
Garrida, tan de mal feres
com sa boira a ses cireres
com està en flor es cirerer.
D'un que és molt estret, que a un dobler fa cent nuus perquè no li escap, i que s'estima més un dobler que un sant diuen: Es més estret que es Bril. I llavó que hi ha aqueixa partida d'adagis:
No és tan dolç l'Abril florit
que no mos gel qualque pic.
Si se refreda es Bril dolç
és es més dolent de tots.
Quan es Març fa d'Abril,
es Bril fa de Març.
I qualcun que encara pitja més es tascó i diu:
Fins a setanta d'Abril,
no et llevis un fil.
- ¿En vols sentir, pus, de glòries teues?- diu sa jaia malaixamussa an es Bril.
- I jo no sé com encara ho demanau! - diu aquest mes.
