domingo, 29 de junio de 2008

Parc Natural de la península de Llevant.- Ampliación voluntaria i inclusió en el PORN



El Parc Natural se declaró en noviembre de 2001 y tenía, originariamente, una extensión de 21.507 hectáreas (superficie terrestre: 16.232 ha, superficie marina: 5.275 ha). En 2004, se recortó su extensión a 1586 ha, que corresponde a las 2 fincas públicas y se excluyeron del parque las propiedades privadas. En el año 2004 se adquirió la finca de "Sa Duaia" (400 hectáreas). Está situado en el nordeste de Mallorca y el Centro de Información está en Artà en el edificio de la antigua estación y junto al Ayuntamiento (Tel. 971 836828). En este teléfono y en el 971 176 800 (extensión 5331 o 5209) y en el 971 836 828 se organizan visitas guiadas de dos horas de duración (sábados con reserva previa)


Se puede pernoctar en 3 casas situadas en el interior del Parque: el "Refugi de s'Alzina"-Albarca (6 habitaciones dobles), en la Caseta des Oguers (10 plazas) y en el Refugi de S'Arenalet (18 plazas). Aquí hay un cámping de 30 plazas. Las reservas deven hacerse con mucha antelación: tel. 971 836828 y 971 829219.


- Extensión hasta el 31.12.2003- - Extensión desde el 1.1.2004-

REUNIÓ AL TEATRE SOBRE L' AMPLIACIÓ DEL PARC DE LLEVANT I EL PORN

El passat 10 de juny va tenir lloc en el teatre d'Artà una reunió sobre l'ampliació voluntària del Parc de Llevant, encara que hi hagué molta assistència, molts són els propietaris que no hi assistiren i que s'han queixat de que no se'ls hagués avisat personalment, que se n'adonaren d'aquesta reunió quan ja s'havia produït o pel periòdic.
Jo, com hi vaig assistir, contaré aquí el que jo vaig entendre i el que record, si vaig errada per favor, m'ho deis amb algun comentari...

Els ponents eren Pep Jimenez de la Conselleria de Medi Ambient i Margarida Femenies de l'Atenció a la Biodiversitat.

El cas és que volen ampliar el Parc de Llevant i fer el PORN (Plan ordenació recursos naturals), per això des del 2005 persones de la universitat estudien en quadrats de 10 per 10 metros tota la península de llevant en territori que correspon a S. Llorenç, Son Servera i Artà. A Son Servera i a Sant Llorenç ja havien fet la reunió i sembla que va gaudir d'una acollida positiva de la idea per part dels seus propietaris.

Els propietaris que d'ara envant es vulguin afegir al Parc de Llevant ho faran amb total llibertat, continuaran essent propietaris (ningú les pren ni les obliga a res), serà una decissió completament lliure i voluntària, però si no s'hi adherís un 51 % del territori (que no dels propietaris), això no se farà.

El cas és que es disposen de 6 milions d'euros de subvencions per a adecentar les finques o subvencionar necessitats dels propietaris (de la finca) adherits, com poden ser restaurar les margades, les teulades de les cases....

El termini d'adhesió és l'octubre del 2009, havent sortit la llei o l'avantprojecte de llei a l'octubre del 2007. Aquests quadrats les estudien i les pinten en el mapa d'un determinat color (segons la fragilitat), i els colors determinats en les llegendes del mapa donaran idea del que s'hi pot fer o no, les activitats tradicionals s'hi poden continuar fent (activitats agrícoles, ramaderes...) sense haver de consultar ni demanar permís de res, és a dir, com sempre...i llavors hi ha altres activitats (senderisme, muntanyisme , parapent...) que si el propietari accepta i hi està d'acord si se li demana s'hi podran fer , però si el propietari vol fer-hi activitats no tradicionals haurà de sol.licitar permís o consell, anar a Palma amb el plànol de la finca, on s'hi indiqui la seva situació i compararan amb els colorets que hi han indicat els experts en els seus plànols i així sabran el que permetet o no, segons la flora, la fauna, la fragilitat o no del territori si el que es demana pot fer-s'hi o no....etc.

Tan sols quedaran gravades, en cas de que es vulguin vendre les finques, aquelles que tenguin una grandària de més de 10 quarterades, i si és així el govern optarà per esser el comprador principal o no (al preu normal de venta mercat), com ha estat el cas d'aquesta finca que recentment ha adquirit el govern a Bunyola..., les altres finques es podran vendre quan vulguin els propietaris sense donar explicacions ni demanar permís.

Els propietaris que s'hi vulguin adherir que vagin a l'Ajuntament a comunicar-ho i sense compromís des de Palma aniran a veure la finca, i si ja ha estat estudiada pam a pam, que és una feina lenta i costosa, informaran al propietari dels avantatges i inconvenients de adherir-s'hi o no (segons els colorins).

A mi em va semblar l'explicació molt convincent, i jo si tengués alguna finca mi adheriria, però a la sortida vaig parlar amb alguns propietaris que estaven un poc escèptics i deien que no en volien saber res, que això era una manera fina d'expropiar a la gent , que allò de les subvencions era "cuento" i tal i qual...,vaja que no se'n fiaven.

La reserva marina más grande de las Baleares


Noticias relacionadas con la pescasub

Margalida Moner creará entre Cap Ferrutx y Cala Bona la reserva marina más grande de Baleares. Tendrá una superficie de 28.000 hectáreas entre Cap Ferrutx y Cala Bona - La pesca quedará restringida en todo el espacio protegido - El Ministerio de Agricultura destinará una embarcación a vigilar la zona.

MIQUEL A. FONT - PALMA.- El Govern quiere crear en la costa del Llevant la reserva marina más grande de Baleares, según ha informado a este medio la consellera de Agricultura y Pesca, Margalida Moner. La superficie protegida afectará tanto a aguas interiores como exteriores por lo que el proyecto requiere la autorización del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, que además participará en la gestión del espacio marino protegido.



La zona protegida abarcaría desde Cap Ferrutx hasta la Punta de N'Amer, según ha explicado a este medio el director general de Pesca Miguel Angel Calviño. La nueva reserva, la séptima que se crea en Baleares, será además la única que afecta a aguas exteriores, que son competencia de la Administración central.

La superficie total de la reserva será de 28.000 hectáreas. La más grande que existe hasta ahora es la de Migjorn, que ocupa una extensión de 22.000 hectáreas. La reserva del Llevant contará con dos zonas de máxima protección en las que no se podrá desarrollar ningún tipo de actividad pesquera ni siquiera la submarina.

El proyecto de crear esta reserva lo está negociando desde hace meses la Conselleria de Agricultura y Pesca con el Ministerio del ramo. Después de varios intercambios de ofertas y contraofertas, el Ministerio ha propuesto que las 28.000 hectáreas marinas protegidas se dividan en una zona de reserva marina, con todas las restricciones que ello implica, y otra que se denominaría zona de influencia con una normativa menos drástica. La zona de influencia abarracaría aproximadamente la franja comprendida entre Cala Agulla y Sa Coma.

La Conselleria de Agricultura, en cualquier caso, quiere negociar con las cofradías de pescadores los límites concretos de la reserva antes de presentar la oferta definitiva al Ministerio. En todo caso el director general de Pesca afirma que de una forma u otra la reserva marina se creará y que si en último extremo no hay acuerdo con Agricultura siempre la podrá crear la Comunidad Autónoma dentro de las aguas que son de su competencia, las interiores.

Vigilancia

Calviño destaca que la protección de nuevas áreas «se realiza con el apoyo de las cofradías de pescadores y, en muchas ocasiones, a petición del os profesionales de la pesca.

Hasta el momento el Govern ya ha protegido 43.250 hectáreas con la fórmula de reserva marina. La costa de Calvià fue la última en incorporarse a las áreas marinas protegidas. La primera fue la de la bahía de Palma, que se extiende entre el Club Náutico del Arenal y el Cap de Regana aunque sin regulación efectiva. En 1999, el primer Govern de Jaume Matas aprobó también las reservas de la costa norte de Menorca (que se extiende entre los municipios de Ciutadella y Es Mercadal) y los Freus de Eivissa y Formentera. Ya durante la etapa del Pacte, se incorporó una nueva reserva, la del Migjorn de Mallorca, en mayo de 2002. En el año 2004, el Govern declaró las islas Malgrats y el Toro reserva natural. La protección afectó a 250 hectáreas de mar situadas frente a la costa de Calvià para preservar sus fondos marinos y evitar el expolio de los bancos de pesca. Dentro de las reservas marinas se imponen severas restricciones a la pesca con el fin de favorecer la repoblación de los caladeros.

En la reserva marina de Llevant la pesca submarina estará permitirá en algunas zonas durante 4 días a la semana. También se imponen restricciones a la pesca recreativa mientras la profesional está prohibida. En las zonas del Llevant que se cataloguen como de máxima protección, no se permite ningún tipo de actividad a excepción de las relacionadas con la investigación científica. Aparte de la nueva reserva del Llevant, el Govern quiere aprovechar la nueva ley de espacios protegidos para preservar y recuperar todas aquellas áreas marinas de alto valor ecológico.

Multas

Las zonas afectadas por la protección serán en principio todas la que han sido declaradas reservas marinas a las que se sumarán las que limitan con espacios terrestres protegidos.

De esta forma, gran parte del litoral de la Serra Nord y de la Península de Artà se verán afectados. De hecho, la nueva reserva del Llevant afecta a todo el litoral de lo que será el futuro parque natural.

Miguel Angel Calviño afirma que hasta ahora los resultados para la recuperación de los caladeros y la fauna marina en general han sido espectaculares en todas las reservas que se han creado. En la mayoría de las ocasiones las reservas se han creado de acuerdo con las cofradías de pescadores y en muchos casos a petición de estos colectivos. La protección de áreas marinas implica la vigilancia estricta de la zona y la imposición de fuertes multas por pescar en la zona.

Sólo durante el año 2003, la dirección general del Pesca del Govern registró 63 denuncias de infracciones en las Reservas Marinas del archipiélago balear, de las cuales alrededor del 50% fueron por actividades relacionadas con el submarinismo






jueves, 26 de junio de 2008

Medusas para comer

Esta es una buena idea: investigar las posibilidades alimenticias de las medusas. Antes de que estas consuman a picadas a los bañistas...

Una empresa mallorquina estudia convertir medusas en alimento

Palma (LB).- Una empresa mallorquina investiga la forma de convertir unos animales marinos muy temidos, como son las medusas, en alimento apto para humanos, lo que facilitaría convertir lo que se considera una plaga, […]

miércoles, 25 de junio de 2008

Macarrones de San Juan

Estos macarrones se cocinan en Ibiza, por San Juan, son dulces por lo que constituyen más bien un postre, tengo la receta en mi cuaderno de cocina, pero es más fácil copiarlo de la red, aquí teneis la receta .


Ingredientes:

1/2 kilo macarrones de san juan (mirar la forma en la foto)

250 gr azucar

2 litros de leche

la piel de dos limones

3 palitos de canela


Instrucciones:

Yo di un hervor primero a los macarrones en agua. Poner a hervir la leche con el azucar, la piel de los limones y los palitos de canela. Añadir los macarrones y dejar hervir, a mi me gusta no dejar reducir del todo la leche, que quede un poco caldosito (si no se secan demasiado al enfriar) Repartir en cazuelitas y espolvorear con azucar y canela molida. Servir bien fríos.

Noche de San Juan

Noche de cremá en Alicante. Arde el monumento infantil, ardieron en total unos 176 monumentos. (Foto:20minutos)

martes, 24 de junio de 2008

Bones fotos!

Si voleu conèixer Artà ,veure bons reportatges...., consultau aquesta web que he descobert , es diu

Vivir en Artá

http://www.juettner-arta.de/streifzuege/webspanisch/talayot/talayot.htm

Festes de la Colònia de Sant Pere 2008

Foto: www.immofoyer.de/.../20070313131945_18029.JPG
Dijous, 26
A les 20:30 els xeremiers d'Artà inauguraran la festa.
Divendres, 27
A les 22:00 h concert de música amb l'actuació d'ABRACANALLA, molt bon espectacle.
A les 22:30 h, torrada de sardines, davora la platja.
Dissabte, 28
A les 20:00 h. mercadet artesanal, davora la platja.
A les 23:30 h.,verbena popular, a la plaça, amb l'actuació de les orquestres Orquesta migjorn, Tumbet de Solfa i Horris Kamoi.
Diumenge 29
A les 19 h,Ofici solemne en honor a Sant Pere, després processó marítima de Sant Pere.
A les 19:30, partit de vòlei sènior masculí entre el Club Vòlei Artà i velles glòries del club.En el Poliesportiu Cap Ferrutx.
A les 20:30 h.XIX Cursa Popular Festes de Sant Pere.
A les 22:00 h, representació de CABARET.
A les 24:00 h,focs artificials a la platja,a càrrec de Caballer FX.
Dilluns, 3o
A les 19:00 Boti-Boti-boti, amb el castell inflable, el "Safari Park", el Rocofaro, els Surf interactiu, el bou mecànic i festa de l'escuma infantil.
A les 21:00, festa de l'escuma per a joves, amb un bou mecànic, a la plaça de sa Bassa d'en Fassol. Ho organitza l'associació de joves de la Colònia de Sant Pere.
Dimarts, 1
A les 19:00, exposició de macramé, calat i llatra, al club de Persones Majors.
Dimecres, 2
A les 19:00, vòlei platja per a tothom
Divendres,4
A les 21:30 , pa amb oli solidari,
Dissabte, 5
A les 20:00 h. festa d'aniversari de l'Associació de Persones Majors de la Colònia i homenatge als socis octogenaris d'enguany.
A les 21:00, concert jove amb els grups FRAKASO ESCOLAR, PROSTETICS, MUSNOK,BTL, SINDROME DE ABSTINENCIA, MYTHRAGUS, ESTIERKOL, i el grup convidat estel.lar GATILLAZO (La Polla records) al Poliesportiu.
Diumenge ,6
A les 9 h, passeig cicloturístic, d'Artà a la Colònia i tornada.
A les 9 h, excursió amb piragua o caiac fins a l'illa dels Porros
A les 18:30 h, VI Travessia de Natació Costa de la Colònia de Sant Pere
A les 19:30 h, festa infantil amb cucanyes i jocs al carrer
A les 21:30, concert de Sant Pere, a càrrec de la Banda de música d'Artà.
Dimarts, 8
"Contes africans amb tambors" a càrrec de Victor Uwamba, a la Biblioteca Municipal.
Dimecres, 9
A les 19 h, vòlei platja 4x4 infantil,a la platgeta
Dissabte, 12
A les 16h, I Cursa d'Artefactes Marins
A les 20h, nit de futbet, al poliesportiu.
A les 21h, Lliurament de trofeus i sopar al club Nàutic, per a socis.
Diumenge, 13
De les 10h a les 20 h, Mulla't, per L'esclerosi múltiple, a la platgeta
a les 22h, vetlada de ball de bot,a càrrec de l'agrupació Artà, balla i canta.

Zapatero por fin reconoce la crisis


Las medidas de Zapatero no convencen al Banco de España

3 comentarios (participe también)

Zapatero se queda solo en el Congreso
Solbes reconoce el estancamiento
Desaparece el 80 por ciento del superávit



Cabrera: “Nada me hace dudar de la enseñanza del castellano”

La ministra responde a quienes impulsan un manifiesto en defensa del idioma


Manifiesto en defensa del castellano.

Alberto Ruiz-Gallardón se adhiere al manifiesto en defensa del castellano

"Lo suscribo y lo respaldo íntegramente. Lo firmaré esta misma tarde", ha dicho el alcalde de Madrid durante el encuentro digital que ha mantenido en elmundo.es.»




Ballena muerta en Capdepera

capdepera
BIEL CAPÓ / I. M. CAPDEPERA.

Hallado muerto con un arpón clavado un cachalote de gran tamaño en sa Font de sa Cala

Un equipo de Marineland retirará hoy el cetáceo, de 10 metros de longitud
Un animal cosmopolita que habita en casi todos los mares




Metrópolis de diseño

Y yo me pregunto de dónde sacarán el agua y cómo harán para que no se llene la ciudad de arena y de dunas... Y si funciona... ¿Por qué no construyen algo así para el pueblo saharauí?

Se presenta en Dubai el plan maestro de una espectacular nueva ciudad

Su Alteza Sheikh Mohammed Bin Rashid Al Maktoum, gobernador de Dubai y vicepresidente y primer ministro de los EAU, ha presentado sus ambiciosos planes para la construcción de una ciudad completa que se levantará en el desierto.



Viajar de Dénia a Formentera

Iscomar conectará diariamente Dénia y Formentera sin escalas a partir del próximo sábado

El "Pitiusa Nova" saldrá cada día de Formentera a las 10:10 horas y desde Dénia a las 14:00 horas, en un trayecto de menos de tres horas. El catamarán también realizará conexiones entre Eivissa y Formentera.

domingo, 22 de junio de 2008

Es fameliar.

Davall aquest pont la nit de Sant Joan , a les 12, neix una herbeta màgica: És el fameliar....
El Fameliar: Rondaia d'Eivissa. Joan Castelló Guasch


Una vegada hi havia un home i una dona, des terme de Sant Josep, que conraven sa terra d'una hisenda ben grossa que tenien. Eren es dos tot sols, no tenien infants ni parentela, ni volien jornalers perquè es tocaven una bona mica de cricanys i trobaven que dos sous de soldada eren molts de sous.


Això vol dir que sempre estaven ofegats de feina, que no l'acabaven mai i que sovent anaven avorrits de fer-ne.


Tan i tan avorrits arribaren a anar, que un dia sa dona va fer-se un arromango en es gipó i li digué a s'home:


- Pere, jo ja no puc agantar més. Si això és viure, que em mudin es nom. No tenim més remei que procurar-mos una ajuda, sigui així com sigui, si no volem batres ses potes tots dos.


-Tens molt de raó, Lletrudis, i jo ja fa temps que hi pens - li respongué ell- Però si buscam un jornaler, mira quina soldada haurem de donar-li; i si buscam un pastoret, li hem de donar menjar i berue i l'hem de calçar i vestir. Isaps que serien de sous, de cap a cap d'any!


- I què hi farem!- digué ella , que així mateix no era tan estreta com ell- . Tu només penses en sos souus, i jo pens en sos meus ossos i en sa meua pell. Pes mes que ve, o mos has procurat una ajuada, o hi aniràs tu tot sol, a trebaiar, perquè a mi no em trauràs de cas, que ses feines me sobren. Arregla't així com vulguis!


No li vengué de nou an en Pere aquesta retxaca, perquè, a dir sa veritat, ell també solia trobar-se amb sos ossos més madurs que no hauria volgut, i sempre anava com un ferrer sense carbó, llevat de quatre i com si l'encalçassin. Així que li anà per ses seues, a sa dona.


-Bono, bono- li digué-; no t'enfalimis, que ja veuré de posar-hi remei.


Passaren dies i setmanes i a l'home no li sortia aquell remei per cap caire. És a dir, es remei sortia, perquè sols era qüestió de buscar qui els ajudàs a fer una mica de sa feina que tenien; però , fos qui fos, voldria cobrar poc o molt. I això no era sa musa. Sa musa era trobar qui la fes, sa feina, però sense cobrar.


Una jaieta que hi havia per allí prop li resolgué sa cosa quan ell hi anà a demanar-li consei.


- Pere - li digué-, jo no conec ni he conegut mi ningú que vulgui trebaiar per no res. Un temps hi havia fameliars que tant els era menjar com fer feina, amb tal i que els donassin a bastament una cosa de ses dos. Però avui ja no se'n troben.


- I no cobraven soldada? - preguntà en Pere.


- No, home. Això són esperits que no han de mester es sous per res- respongué sa veieta.


- Però deuen menjar molt, aqueixos cucs, eh? - Tornà a preguntar en Pere.


- Veuràs: mengen i no mengen. S'han de tenir dins una ampolla negra, ben tapada. Quan volen que facin alguna cosa, la destapen, i surten tot d'una. I de seguida ja demanen: feina o menjar!


feina o menjar!... I no callen fins que els han donat una cosa de ses dos. Si els donen feina de sol a sol cada dia i mica de menjar, no es queixen, no. I si els donen menjar sempre seguit i mica de feina, tampoc. Lo que no volen és estar sense fer res.


- Idò això és lo que jo voldria! - digué en Pere- . Just me vendria com l'anell al dit. I no podríeu dir-e a on n'hi ha, de fameliars d'aqueixos?


- A on n'hi ha? Jo no ho sé. Lo que sé és allà on n'hi havia, un temps. Diuen, i dic, que baix des pont vei d'es riu de Santa Eulària, a punteta de sol des dia de Sant Joan, hi neix una herbeta, que també es diu fameliar, que així que és nada descompareix tot d'una; i que aquell que té prou esma per recoir-ne un des brotets, abans que descomparega, posar-lo dins una ampolla negra i tapar-la tot d'una ben tapada, té un fameliar per tota sa vida.


Ja poder fer comptes amb quines oreies es degué escoltar en Pere sa jaieta!


Li va estrènyer cap a ca seua, i fil per randa ho contà tot a sa dona.


- Idò mira- li digué ella, quan hagué sentit tot allò-: ja manquen pocs dies per Sant Joan. I es provar no és errar...


Aquells pocs dies se'ls pasaren fent comptes de tol lo que podria fer-los es fameliar i de lo bé que els vendria.


I es dissabte de Sant Joan, de bon de matí, en Pere enganxà sa mula an es carro, baixà a Vila a vendre un parei de miques, i, en haver dinat, de Vila se n'anà cap a Santa Eulària.


Baix des pont mateix va fer un mos per sopar, passà sa nit dins es carro, i en sa matinada, que encara feia fosca negra, ell ja estava de peus , esperant que sortís es sol, i amb el cor que li feia trup-trup.


- Mira que si sa veieta m'hagués enganyat!...


Però no, no l'havia enganyat sa veieta, no. Així que rompé es dia, just vora es seus peus, per tot aquell redolet, brotà una herbeta petitiua. Però lo bo era que així com brotava, descompareixia dot d'una. Just tenia temps de veure-la. Destapà s'ampolleta negra que duia, s'acatxà fins que casi es nas li remolcava per en terra, i es primer brotet que va veure nèixer devaora ell l'agafà amb un grapinyot , el ficà dins s'ampolla i tapà tot d'una. I cregueu que hi va anar llest, eh?


- Ja me l'he fet meu! - exclamà , més content que un orgue-. Ara veurem si és veritat que fa tanta feina como diuen. Cap a casa manca gent.


Però s'ampolla aquella ja no era tan falaguera com abans. Ara pareixia que estava clavada en terra, tant i tant pesava. I en Pere, que no patia de poca força, s'hi va tenir d'agafar fort amb ses dos mans, i encara li costà Déu i ajuedes per posar-la dins es carro.


- Vet aquí lo que jo no sabia- es digué , tot sorprès- : que un fameliar, o una herbeta, tan petitiua com és , pesàs tant i tant!


I no ho vulgueu sebre si se'n donà, de pressa, a tornar a ca seua!


Sa dona ja l'estava esperant, i així que botà des carro li preguntà:


- Què? El dus o no el dus?


- El duc! -respongué en Pere- Deixa'm desenganxar sa mula i ho veuràs.


Així com pogué , traginà s'ampolla a ses cases i la posà as mig des porxo.


-Veiam, Lletrudis, si la saps aixecar - digué a sa dona, que se'l mirava amb sos uis molt esbadrellats.


Ella ho provà amb tota sa seua força, però ni per aqueixes!


- I què m'has duit aquí, Pere? - li preguntà.


- T'he duit un fameliar. O al mancos, així m'ho pens. Però ara ho sabrem del cert. Tens alguna feina per fer?


- Home... Feina ja saps que sempre n'hi ha. Ara mateix es podrien pujar aquells sacs de blat a sa casa alta- respongué ella, apuntant es dit a un caramull de més de coranta sacs que hi havia a un racó des porxo.


- Idò , mira-t'ho bé! - digué en Pere, llevant es tap a s'ampolla.


A l'instant va sortir un caparrotet pelat, com una nou, que així que es trobà fora s'inflà com un melonet eriçó. Darrere es cap sortiren uns bracets llargs i prims com a sarments, un cosset prim que també s'inflà com una baldraqueta, seguit d'unes cametes i uns peuets, tot tan petitoi que pareixia mentida que s'hi pogués aguantar damunt. I ses manetes casi casi li rosegaven per en terra.


De tot d'una, en Pere i na Lletrudis se regiraren de ben de veres de veure allò tan ferest. Més i més quan s'aturà davant ells i botant i ventant-los ses manetes ran de sa cara, amb una veuarra forta i amençadora els deia, sense tenir aturai:


- Feina o menjar! Feina o menjar!


Allò era un desfet de temps una cosa mai vista per ells, i no us ha de parèixer estrany que, de moment, tant un com s'altre es quedassin aoborronats. I si no, posau-vos en es seu lloc i pensau per valtros.


Va ser en Pere qui s'arreveixinà primer i digué a na Lletrudis:


- Vés , obri sa porta de sa casa alta!


I an es fameliar li manà:


- I tu, ves agafant aquells sacs de blat i dugue'ls per amunt ...! I em pens que en tendràs de feina, per hores!


Encara no ho havia acabat de dir , quan ja estava es fameliar carregant-se sacs damun s'espina , un darrere s'altre, i per amunt s'ha dit!


Però , germans, quina manera de traginar! En Pere es quedà senyant-se i bocabadat, perquè amb es temps que ell n'hauria pujat un o dos, tot lo més aquell retai lleig d'homonet se n'havia pasat per s'escarpó al mancos una dotzena.


Tot just ell i sa dona no n'havien fet més que mirar-se esparverats tres o quatre vegades, ja tornaren a tenir es fameliar davant ells, que amb ses mateixes manotades i aquella veuarra els deia:


- Feina o menjar...! Feina o menjar...!


I d'aquells coranta sacs no en quedava ni un dins es porxo. Tots estaven, ben acaramullats, a sa casa alta.


- Vine'm aquí! - li digué en Pere.


I quan el tengué vora ell, el tornà a fer entrar dins s'ampolla, diguent-li de conseiet una oració molt estranya.


Na Lletrudis no pogué entendre lo que li deia ni com se les havia apanyay. Sols va veure com es fameliar s'enfilava, passava ses cametes dins es coll de s'ampolla, i que llavonses, ballarugant com una sargantana, s'anava aprimant i entrant per endins, sense aturar-se de demanar:


- Feina o menjar...! Feina o menjar...!


Podeu fer comptes, de llavonsens ençà, si hi estigueren, d'arregalats, en Pere i na Lletrudis, i si n'aixecaren de sous!


De bon matinet feien sortir es fameliar de dins s'ampolla, i no parava de fer feina dins de nitets ja fosc. Ell cavava, llaurva, escampava fems, espolsava ses ametles, taiava llenya, i fin i tot escurava i feia sa bugada, que de tot de tot sabia fer. Bastava que li ensenyassin ses coses una vegada.


Feina, podeu creure-ho, no n'hi mancava; però lo que és menjar...ni pensar-hi!


Però vei-vos aquí que un dia en Pere se'n tengué d'anar a Vila, i abans de partir, com de costum, li recomanà a sa dona:


- Lletrudis, no despapis s'ampolla des fameliar, eh? Mira que tu no estàs avesada a governar-lo, i et podria fer alguna mala eixida.


- Vés-te'n tranquil i no tenguis por - li respongué ella.


Però ja sabeu com són, han set i seran sempre ses dones.


Na Lletrudis, encara que fos d'Eivissa, era, poc més poc mancos, com ses altres. I així que en Pere hagué girat s'esquena, li mancà temps per anar-se'n a estirar es tap de s'ampolla. Ella lo que volia era governar tota sola es fameliar, i no deixaria perdre s'avinentesa.


- Feina o menjar...!Feina o menjar...!


- Li demanà tot d'una es fameliar, amb uns bots i unes manotades per davant ella com no li havia vist fer mai.


Tota aporugada i no sabent quina feina donar-li, sols per llevar-se'l de davant li digué:


- Vés, arregla sa paret de tota sa hisenda. Però ben arreglada, eh?


I quan es fameliar li va haver estret, pensà:


- Sort que sa hisenda és grossa i sa paret està que cau de pertot. Així en tendrà per temps. Ell just pareix que ho sap, aquest mal esperit, que en Pere no hi és! Avui és un desfet de temps, i em fa més por que companyia!


Però encara tot just acabava de fer-se aquestes raons, que ja tornà a tenir es fameliar entre peus que cridava:


- Feina o menjar...! Feina o menjar...!


I feia uns bots que casi tocava as treginat, i obria una bocassa que talment esborronava, feia unes manotdes com si estàs de lo més nic, i es menjava tot quant trobava.


Hauríeu vist una dona regirada de ben de veres! No sabia si estrènyer a còrrer ni què havia de fer, fins que li vengué un acudit que li va fer veure el cel obert.


- Jas, feina! - li digué-. Agafa aquelles dos pells de moltó, una blanca i s'altra negra, que hi ha en aquell racó des porxo, i vés-te'n en es torrent a fer-les netes. I no tornis que no duguis sa blanca ben negra i sa negra ben blanca.


Quan tornà en Pere, i na Lletrudis li contà es desforo que havia tengut, l'home se n'anà a buscar es fameliar i se'l trobà a sa vorereta des torrent, renta que renta, tot enfeinat amb aquelles dos pells de moltó.


Se l'emportà cap a ca seua, el ficà dins s'ampolla i...podeu pensar ses bones tardes que li donà a na Lletrudis, per lo ben creguda que era!


Ara, que anau ben errats si us pensu que per això s'escalivà na Lletrudis.


An es poc temps , un dia que en Pere se n'anà as molí a moldre un parei de sacs de blat, li agafaren desitjos a na Lletrudis de veure si es fameliar era tan trempat per menjar com per fer feina.


Escaldà una gran ensegonada dins sa pastera de donar menjar en es porcs, hi fé una bona capolada de moniatos i encara hi afegí quatre o cinc ambostes de garroves. Llavonses se n'anà a s'ampolla i li llevà es tap.


- Feina o menjar...!Feina o menjar...! - demanà es fameliar, així que tengué es caparrotet fora.


-Jas, menja prou, d'una vegada! - li digué na Lletrudis, acostant-li sa pastera.


Però es veu que aquella menja no devia ser molt des seu gust, perquè no va fer més que ensumar-ho i es girà tot d'un cap a ella.


- Feina o menjar...! Feina o menjar...! -cridà amb tot la seva ànima- Però no menjar de porcs!I vénga bots i manotades. I quant més anava , més nic se posava, i es menjava tota quanta vianda trobava avinent.


Na Lletrudis, una mica regirada de veure aquell cuc tan estirolat, i na mica empipada que no volgués s'ensegonada, agafà sa granera, i així que el tengué propet , li etzibà granerada damunt es cap!


Al.lots meus! Ell li hauria valgut més caure de cul dins es foc!


Com una abeia groga es posà d'enverinat aquell fameliar. Li prengué sa granera de ses mans i la fé a bocins. Agafà sa pastera i la va rebatre porta enfora. I darrera amollà un parei de bramuls que aborronaven, i descomparagué.


No s'esperava tal cosa, na Lletrudis, i prengué un trastorn de mort. Llavonses estigué un bon temps cavilosa perquè no sabia com dir-ho a s'home quan arribàs. Vaja un desaforo!


- I ara, com li dic , an en Pere, que es fameliar m'ha fuit? - remugava ella- Es que si l'hi dic, m'escorxa! No tenc remei. Idòsa millor és no dir-li res i fer es desentès quan se'n temerà.


Tornà a tapar s'ampolla, i quan en Pere vengué la trobà fent es sopar com si res hagués passat.


L'endemà era dia de batre, i l'home destapà s'ampolla per endur-se'n es fameliar a s'era. Però es fameliar, què havia de sortir, si no hi era!


Ell no s'ho acabava de creure, i tapava i tornava a destapar. Convençut, a la fi, que no hi era, preguntà a sa dona:


- No desu ser cosa que n'hagis tornat a fer una?


- Just! -respongué ella- Em va bastar una vegada. De llavonses ençà, por tenc d'acostar-m'hi, an es banc gerrer.


- Idò , no ho entenc -digué en Pere- No sé com hagi pogut sortir ell tot sol.


- Què no veus que això son mals esperits? A lo millor torna quan mancos mos ho pensem-


- Déu ho faça! Si no, estam ben apanyats. Amb lo bé que ara mos anava...


Aquell dia, sense ajuda des fameliar, se'n feren un panxó de trebaiar; i per quan vengué sa nit, mal avesats com estaven, no tenien os damunt ells que els volgués bé. I el sendemà, i cada dia , lo mateix.


En Pere no es cansava de buscar es fameliar per tots es racons, i no se'n podia donar raó de com se les havia apanyat per fugir. Passven dies i més dies, i es fameliar no sortia, ni cuit ni cru. Fins que acabà per dir: trebai perdut! i ja no el va buscar més.


Es cap d'unes setmanes, un dia na Lletrudis se'n pujà a sa casa alta per treure un senaionet de faves, però quan el tengué ple, de cap de ses maneres el pogué aixecar d'en terra. Imirau que ho provà vegades!


- Veiam què serà això? - es digué ella mateixa -. Ara ho faré provar an en Pere, sense dir-li per què.


Però en Pere aixecà es senaionet, sense témer-se de res.


Un altre dia anà a treure una baldraqueta d'aigua de s'aljub. L'omplí com de costum. però quan va anar a aixecar-la d'en terra..., i per aqueixes! Just pareixia que estava clavada, i ja podia estirar, ja...Sort que as cap d'una miqueta vengué en Pere, que duia ses mules a beure, i l'aginyà perquè li portàs sa baldraqueta.


I en Pere l'aixecà com si res.


-Fosca, fosca! - pensà ella- . Això pareix cosa de males arts! Ja van dos vegades que m'aconteny lo mateix. Què serà això?


No estigué molt a sebre-ho. A sa tarda se n'anà a recoir una mica de roba que tenia estesa davall d'un garrover. La posà dins un cove, i quan anà a endur-se'l , no pogué amb ell per molt que hi va revalejar. I no era que no hi posàs tota l'ànima fent força i estirant una i una altra vegada.


Així la trobà en Pere. I ella li contà lo que li aqcontenyia amb es cove i lo que li havia acontès amb so senaió de faves i amb sa baldraqueta de s'aigua.


- Ja m'ho hauries d'haver dit abans! - li digué ell-. Saps què és això?


- No! - respongué na Lletrudis-. I tu, que ho saps?


- Ara ho veuràs....


S'acostà an es cove i digué:


- Què t'estimes més: feina o menjar?


- Menjar! -respongué sa veuarra des fameliar.


I tot d'una el veren present com seia damunt es caramull de sa roba, fent ses manotades de sempre i badant sa boca tot quant sabia.


Na Lletrudis es quedà com enlluernada. I en Pere li preguntà:


- Li prometeres menjar, alguna vegada?


- Sí! - respongué es fameliar tot d'una- I em donà llenya amb sa granera perquè no vaig voler moniatos, ni garroves, ni segó!


Aquí na Lletrudis, vent-se destapada, no tengué altre remei que contar-li s'eixida tal com havia acontès.


- Ja em pensava jo alguna cosa per s'estil...- digué en Pere-. Ell tot sol no podia haver sortit de dins s'ampolla. Però , lo que està fet està fet! Ara, si de bo en vols, dóna-li menjar, com li pertoca. Si no , cada dia estaràs en ses mateixes i et farà viure per ses parets.


Na Lletrudis cridà es fameliar i se l'endugué cap a ses cases. Li llescà un pa sencer, li posà una sobrassada i una botifarra damunt sa taula i li acostà un cistelló de xareques.


- Au, menja! - li digué- I si en vols més digue-ho.


Es Temps d'anar a coir un parei de tanys de raïm i tornar, taula i cistelló estaven ja buits.


Mentres es menjava es raïm, arribà en Pere, i asseguent-se as costat des fameliar li preguntà:


- I ara, et vols quedra amb naltros, o què?


- Em qued! Destapau s'ampolla!


I s'hi ficà dins, ell tot sol.De llavonses ençà, no va ser feina només que li donaren. Per lo poc, un dia cada setmana, li donaven menjar.


I na Lletruids, mái més tornà a gosar destapar s'ampolla.


I d'en Pere i na Lletrudis passa an es seus fiis, i néts , i besnéts, fins que, segons diuen, morí de vei.


Encara que això no es pot acabar de creure, perquè ja es sap que es esperits no es moren.


Però que cadascú s'ho prenga així com vulgui.

Rajoy reelegit president

Rajoy ha estat reelegit president, encara que no podem dir que hagi estat un èxit, ja que ha perdut quasi el 17% dels vots, només l’han votat un total del 84’24 % del total, 409 compromisaris han votat en blanc i 47 vots han estat anul.lats…S'han deixat anar personatges com María San Gil i Ortega Lara i prendran protagonisme: Gallardon, qui entre dins l'ejecutiva, la germana de Miguel Angel Blanco i Ana Botella...

Bé llegiu aquí:

Más de 400 compromisarios votan en contra de Rajoy pese a ser la única candidatura


Con casi una hora de retraso, Rita Barberá ha dado los resultados obtenidos por la candidatura única de Rajoy. El líder del partido ha cosechado 2.187 votos a favor y 409 en blanco, lo que supone un respaldo del 84 por ciento. En cuanto a los nulos, suman un total de 47. Los datos evidencian que ha habido un voto de castigo para el presidente del PP, que optó por pronunciar un discurso a la defensiva tras las duras críticas recibidas por parte de Aznar. Su nueva Ejecutiva, además, ha causado malestar en sectores del PP.

LAS CRÍTICAS DE AZNAR A RAJOY
Rajoy, candidato si se adelantaran las elecciones
DISCURSOS ÍNTEGROS: RAJOY AZNAR ACEBES
Suprimen las críticas al PNV de San Gil

Congrés del PP, avui...

Sembla que Mabel Cabrer, ex-consellera d'Obres Públiques ha estat nomenada per Rajoy vocal de la nova Executiva del PP nacional.

Rosa Estaràs, ha destacat en el XVI Congrés Nacional del partit que ha perdut suports o ha decaigut l'esmena plantejada per Carlos Delgado, en la qual es defendiía que els pares puguin triar la llengua en la qual els seus fills rebin l'educació en els col·legis.


També diu Estaràs que s'ha aprovat per unanimitat en aquest Congrés, la proposta presentada per Joan Huguet, qui en nom del PP de les illes, País Basc, Catalunya, Galícia i València ha defensat el “bilingüisme integrador”, amb la finalitat de que els escolars aprenguin les dues llengües oficials d'aquestes Comunitats Autònomas. “En les illes els nins podran conèixer el castellà i la llengua mallorquina, menorquina, eivissenca o formenterensa de manera que en cap cas una llengua pugui estar per sobre d'una altra”, ha dit Rosa Estaràs.
A mi em sembla bé , perquè seria molt d'embull que fossin els pares els que triin la llengua en què s'ha de rebre l'ensenyament, encara que se'ls pot escoltar la seva opinió...i també em sembla bé que es parli de llengua balear i no de català.

sábado, 21 de junio de 2008

Castellà i anglès abans que català per trobar feina

RÀNQUING · Els alumnes de 15 anys situen el català en tercer lloc al mercat laboral REBUIG · Un de cada quatre estudiants...


viernes, 20 de junio de 2008

Nadal rompe sus compromisos con el Gobierno balear para promocionar las islas

Nuevo capítulo en el conflicto que mantienen Rafael Nadal y el Gobierno balear, que ni siquiera le felicitó por su cuarto triunfo consecutivo en Roland Garros. El número dos mundial ha anunciado a través de la empresa que gestiona su representación deportiva -International Management Group-, que renuncia al protocolo de colaboración que le mantenía unido al Ejecutivo autonómico para la promoción de las islas y el deporte. El motivo es la ruptura, por parte del gobierno que preside Francesc Antich, del compromiso adquirido por su predecesor de crear un centro de alto rendimiento en Manacor.


Playas: Colonia de Sant Pere

María Elena Vallés

publicado en El Mundo-el dia en agosto del 2.005)

Una costa que cambia los 'llaüts' por las tablas de surf .

Esta playa situada en la Bahía de Alcúdia multiplica su número de habitantes durante el verano, algo que no le impide mantener todavía el encanto de los pueblos emblanquecidos de pescadores
Ya en el año 2005, la Colònia de Sant Pere es un núcleo de población totalmente consolidado que durante la semana no supera los 100 habitantes y que en verano sobrepasa los 3.000.
Desde el promontorio más elevado de esta cala se divisan cientos de construcciones de planta baja y de chalés de reciente construcción. Gran parte del turismo local y mallorquín ha preferido elegir este lugar como destino de vacaciones en sustitución de la aglomerada Bahía de Alcúdia. Toda esta zona se encuentra rodeada de las urbanizaciones Montferrutx, Betlem y s'Estanyol, que comenzaron a edificarse en la década de los sesenta.
En 1880 ya se había fundado la Colònia de Sant Pere, que tuvo su origen en la Ley de Colonias Agrícolas y Poblaciones Rurales del 3 de junio de 1868.
En los alrededores del casco urbano de esta población se encuentra sa Devesa de Ferrutx, una casa y torre medieval con vistas a la Bahía de Alcúdia que hoy es propiedad del pintor de Felanitx, Miquel Barceló.
Desde el Club Náutico de Ca'n Picafort y desde el puerto de Alcúdia salen a diario golondrinas y catamaranes que recorren el litoral de los municipios de Santa Margalida y Artà, llegando hasta el Cap de Farrutx.
La zona de la Colònia está formada por distintas playas muy interesantes y altamente recomendadas para el baño.
La primera de ellas, El Caló des Parral, se formó a partir de la desembocadura del Torrent de sa Font des Parral. La arena de esta playa es gruesa y de color oscuro. Sus aguas son cristalinas, al igual que en el resto de calas del municipio de Artà.
Su longitud es de 130 metros y tiene un talud de diez metros. Es un rincón bastante tranquilo, a pesar de tener muy cerca una colonia de viviendas.
La playa designada con el nombre de Colònia de Sant Pere está junto al espigón del Club Náutico y es una de las más frecuentadas por los que veranean en las urbanizaciones que hay en los alrededores.
La playa de s'Estanyol está integrada dentro de la urbanización que lleva el mismo nombre. No es una zona demasiado frecuentada ya que su proximidad al arenal de sa Canova le resta atractivo. Es de arena gruesa y tiene una extensión de 160 metros y 20 metros de profundidad. El Club Náutico de la Colònia es de escaso tamaño. Tiene capacidad para 56 embarcaciones de reducida eslora. De momento, sólo cuenta con servicio de rampa de varado. En su entrada hay una puerta que se cierra los días de temporal. No es aconsejable entrar con vientos del noroeste y noreste.
Es preferible no amarrar cerca de él ya que el fondo es de rocas y algas.
FIESTAS PATRONALES. El día 15 de agosto, fiesta de la Asunción de Nuestra Señora, la Colònia celebra sus fiestas de verano que se prolongan durante varias jornadas.
El Centro Cultural de esta localidad organiza numerosas actividades culturales, festivas y recreativas.
Pero, realmente, sus verdaderas fiestas patronales son el día 29 de junio, festividad de San Pedro, el patrón de los pescadores.el patrón de los pescadores.
Uno de los actos más conocidos que se lleva a cabo es la suelta de patos al mar que, después, los participantes tienen que rescatar.
Esta festividad se cierra con una sugestiva fiesta nocturna en la playa, en la que no falta la música ni un trempó típico de las cenas estivales.
Los fuegos artificiales suelen ser el colofón final de la velada.
Este lugar se constituye en uno de los epicentros más interesantes para navegar y practicar surf. Todos los vientos del norte entran con toda su potencia en la Colònia. Pero el preferido por los aficionados es el de gregal.
Para aquellos que prefieren practicar deportes de tierra, tienen la posibilidad de acercarse al Golf de Artà que se encuentra a tan sólo doce kilómetros de la zona. Cuenta con 18 hoyos y seis lagos artificiales.
© EL MUNDO / EL DIA DE BALEARES

































El Festival de Música Clàssica Antoni Lliteras d´Artà ofrecerá varios conciertos en los casales

Fotos de la noticia
M. C. PALMA. El Festival de Música Clàssica d´Artà celebra este año su vigésimo aniversario con tres conciertos en el teatro de la localidad, que se sumarán a una nueva vía de actuaciones agrupadas bajo el epígrafe Música als casals d´Artà, vetllades musicals. El ciclo pretende acercar la música a la arquitectura más característica de Artà y dar a conocer a los asistentes algunos de los patios más emblemáticos del pueblo.El Festival de Música Clàssica d´Artà celebra este año su vigésimo aniversario con tres conciertos en el teatro de la localidad, que se sumarán a una nueva vía de actuaciones agrupadas bajo el epígrafe Música als casals d´Artà, vetllades musicals. El ciclo pretende acercar la música a la arquitectura más característica de Artà y dar a conocer a los asistentes algunos de los patios más emblemáticos del pueblo.

Plan piloto de socorrismo acuático en zonas protegidas

Biel Capó (ARTÀ). La consellera de Interior, María Àngeles Leciñena, presentó ayer en Artà un plan piloto de socorrismo acuático en unidades dinámicas (SAUD) para playas de interés turístico dentro de zonas protegidas.
El plan pretende contemplar las disposiciones de seguridad existentes ampliando el operativo de salvamento en playas y calas, manteniendo una vigilancia desde el mar hacia tierra.
En principio se iniciará en las catorce playas del municipio de Artà, por recomendación de los servicios técnicos y dada cuenta de los antecedentes de accidentes graves que han padecido en los últimos años algunas de estas playas, que se extienden desde el litoral de la Bahía de Alcúdia hasta el Cap Ferrutx, a lo largo de 25 kilómetros de costa.
(Diario de Mallorca)
Mikel Alzamora Riera

17-02-1974, Artá (Baleares)
1,84 m. / 76 kg.
Pista (Americana)
38 (Scratch)
50
Barcelona 1992, Atlanta 1996, Sydney 2000

12º en los JJOO de Sidney 2000 en persecución por equipos



1º en el Campeonato del Mundo americana Manchester 1997


1º en la Copa del Mundo scratch Aguascalientes 2003


1º Copa del Mundo americana Monterrey 2002, México 2001, México 1999, Cali 1997, Trexlerton 1997


Esta ficha pertenece al www.elmundo.es

Debido a la crisis del Grupo Drac, las empresas de Vicenç Grande, Mikel Alzamora, este genio del ciclismo de Artá, tiene dificultades para su patrocinamiento y por lo tanto dice que se retira. Es una pena que este deporte no pueda tener las ventajas del fútbol y del basquet.
Le deseamos a Mikel Alzamora mucha suerte y que continúe su éxito, aunque sea en otros campos...

miércoles, 18 de junio de 2008

Foto de la eurocopa

Seguidor de Holanda durante el partido contra Italia. Foto: 20minutos

Mirau aquesta web sobre Artà:

http://www.balearescultural.com/rutes.htm

martes, 17 de junio de 2008

¿Reconoces al matón?

'El matón' John George Brown
(Foto: Colección Carmen Thyssen-Bornemisza)

JULIO MARTIN ALARCÓN

El chulo del barrio está ajeno al resto de personajes, seguro de su superioridad. Hay quien le teme y sabe que aunque podría hacerle frente no será capaz nunca, está el más joven que cierra los puños con rabia pero que acaba resignado, el que le amenaza precavidamente porque sabe que no le ve y que probablemente se convertirá en su sucesor...Las niñas que lloran porque reciben sus castigos.

Veritat i falàcia de la llengua valenciana

15.06.08 | 01:47. Archivado en Columnas

Els valencians tenim la sacrosanta obligació de demostrar la falsetat del plantejament catalaniste, per a protegir i recuperar la llengua valenciana, que és component bàsic de la nostra identitat. Ací van desordenades algunes flexions que no deuen oblidar-se:

¿Com és possible que mentres tots els llingüistes del món no tenen clares les delimitacions dels conceptes llengua-dialecte, els catalanistes tinguen clar, indiscutible i inqüestionable que l’orige català de la llengua valenciana està demostrat científicament? La jactància catalanista és palesa.

S’oblida que la llegitimació per a parlar de llengua no sols està en poder dels titulats universitaris; també en els “usuaris” perque es tracta d’un instrument social. Qualsevol “usuari” pot parlar de la llengua que parla i/o escriu.

Leer más....



La AVL consaga valenciano-catalán en su diccionario

17.06.08 02:35. Archivado en Columnas
Tras siete años de chalaneos, la Academia Valenciana de la Lengua ha terminado su diccionario oficial.
Ha costado un montón de pasta. Ahora falta darle un repaso, pasarlo al Instituto de Estudios Catalanes para que lo revise, no sea que hayan cometido algún desliz o devaneo.
Además de al IEC, los académicos han procurado ser lo más fieles posibles a los dictámenes del Consell Valencià de Cultura (Grisolía reinante) y al de la propia AVL, donde se habla de “llengua compartida” con los países catalanes.
Leer más....
Endógena o exógena, esto es una crisis
Andrés Aberásturi
-- 10 Junio 2008
Se han cumplido tres meses desde las últimas elecciones generales que mantuvieron en el Gobierno al presidente Rodríguez Zapatero. Son casi esos cien tópicos días que se piden siempre antes de enjuiciar su labor en una situación digamos normal. Pero aquí no estamos en ese panorama: la oposición se ensimisma en sus problemas internos y una crisis económica más que evidente se extiende desde los EEUU hasta Europa y se hace carne en España por muy diversos motivos. Hay una huelga general de transportes que amenaza muy seriamente con paralizar el país, la flota pesquera no se hace a la mar y la agricultura y la ganadería se manifiestan porque no pueden seguir perdiendo dinero. Los datos socio-económicos son al menos preocupantes: aumenta el paro, la construcción se desploma, sube la cesta de la compra y las bolsas reflejan toda esta realidad. El panorama es este nos guste o no y una de dos: o se acepta y se explica y se toman las medidas oportunas, o se echan fuera los balones tratando de jugar con las palabras y las cifras para negar o esconder lo que es una realidad descarada

El Círculo Balear denuncia la 'catalanización totalitaria' de las Islas

ACUSA AL PP Y AL GOVERN DE PROMOVERLA
  • Acusa al PP de ser el responsable de la 'catalanización totalitaria'
  • Dice Govern 'engaña' a la ciudadanía al justificar la potenciación del catalán
EDUARDO COLOM EUROPA PRESSS

PALMA.- "El PP es el principal responsable de la actual catalanización totalitaria de Baleares". El presidente de Círculo Balear, Jorge Campos, acusa a los populares de haber sido los encargados de la aprobación de toda legislación educativa que "impide" escolarizar en castellano. Campos recrimina al PP y dice que "mienten" cuando aseguran defender las modalidades lingüísticas de cada isla.

Un equipo de buceadores fotografía en Mallorca una foca que podría ser monje, después de 50 años

Palma (LB).- Un equipo de buceadores mallorquines fotografió el pasado domingo, 15 de junio, en la reserva marina de El Toro (Calvià) una foca que podría ser de la especie monje mediterránea (monachus monachus), en lo que supondría el primer avistamiento de este antiguo habitante de las Illes Balears, que desapareció del archipiélago hace ahora 50 años, donde se la conoce como ‘vell marí’.
Hacia las 11.30 horas del pasado domingo, el submarinista Daniel Soler y otro compañero se encontraban practicando el buceo cuando otros aficionados a este deporte les comunicaron que “habían visto algo que no sabían que era y creían que podía tratarse de una ballena”, por lo que resolvieron sumergirse en su búsqueda de inmediato.

domingo, 15 de junio de 2008

El rostro de Jovellanos

Jovellanos estuvo en Mallorca, dejó su huella aquí. Un genio como él necesitariamos para salir de la crisis que nos quieren negar. Da lo mismo, todos percibimos que todo está más caro y que los sueldos alcanzan cada día para menos dias, el gobierno no hace nada para mitigarla, tenemos cuatro años por delante y nos distraerán con otras cosas. Nos mienten y nos toman el pelo, nos dicen que nos regalarán 4oo euros y luego nos los entregan a plazos este año y el que viene nos los van a reclamar, esto quien los cobre, que no son todos los votantes...
Dicen que el crack del 1929 empezó con un mensaje del presidente estadounidense Coolidge en diciembre de 1.928 transmitiendo ilusión, esperanza ilimitada y optimismo al destacar las respectivas favorables por las que atravesaba el país. Sin embargo en 1929 vendria la gran crisis y este presidente seria acusado de no haber previsto lo que se avecinaba, esto recuerda lo que está pasando ahora en España.
El rostro de Jovellanos es el título de una historia real de la crisis actual.

sábado, 14 de junio de 2008

OPERACIÓN TROIKA CONTRA LA MAFIA RUSA EN MALLORCA

Mansión de Calviá (Mallorca) donde fue detenido el capo de la mafia rusa.

Esta madrugada sobre las 4 se han movilizado decenas de guardia civiles, armados y con la cara tapada, cuatro comisiones judiciales, los dos fiscales anticorrupción , Juan Carrau y Pedro Horrach, y funcionarios de la Agencia Tributaria. De forma organizada por el Juez Baltasar Garzón que dirigía desde Madrid redadas similares en Málaga, Alicante y la propia capital.


En Mallorca se han efectuado 5 registros, incautándose turismos de lujo, joyas lujosas, documentos, dinero, obras de arte..y deteniéndose a cuatro personas: Gennadios Petrov, el capo de la mafia, Julia Smolenko, su secretaria , su socio Mihajlovic Jurij Salikov y Leonid Cristoborov, un miembro del clan de menor rango.
En Mallorca efectuaban el lavado de capitales que la banda obtenia robando, extorsionando, asesinando , traficando con armas, tabaco y cobalto...

Los agentes encapuchados registraros durante más de 10 horas armados con metralletas una empresa tapadera en la calle Aragón ante la sorpresa de decenas de vecinos atónitos i estupefactos arremolinados en esta calle sin saber bien lo que pasaba.

jueves, 12 de junio de 2008

SANT ANTONI DE PÀDUA A ARTÀ

A Artà a nivell de tot el poble es celebra molt Sant Antoni Abad (17 de gener) i a nivell d'un convent de Franciscans T.O.R. dedicata a Sant Antoni de Pàdua es celebra molt també aquest Sant (13 de gener) per part del Convent i del Col.legi de Pares Franciscans. Es a dir, tenim dos Sant Antonis: es dels ases i els dels aubercocs.
Ahir ja sortiren les carrosses ben engalanades amb les nines que enguany o l'any passat feren la comunió amb els seus vestidets, altres nins i nines més petits vestidets d'angels i a dalt de tot un nin vestit amb l'hàbit que representa Sant Antoni, i el més popular: davant i darrera de les carrosses les colles de cavallets, colles de nins vestits de cavallets que ballen una dança de mitjan S. XIV que només es balla aquests dies. Del 10 al 14 de juny hi ha les festes del Convent: carreres de sacs i jocs, balls populars, cavallets a tota hora, tòmbola en el claustre gimnàstica rítimica i balls dels nins del col.legi , focs artificials. També és molt típic engalanar la capella d'aquest sant, dins l'església del Convent, i les dones que volen trobar novio passen per davant i peguen tres botets subjectant el cordó de l'hàbit del sant i....no falla: en troben dins el mateix any, si convé.

I qui era SANT ANTONI DE PÀDUA?

Va viure als segles XII i XIII. Va ser frare franciscà, protector d'orfes, presoners, nàufrags, dones estèrils, dones embarassades, nins malalts, vidriers i reclutes; des del s. XRII és invocat per trobar objectes perduts, i per les dones que volen trobar espòs.
Va nèixier a Lisboa, de família noble, però un bon dia decidí embarcar-se cap a Àfrica: per ranos de salud va anar a Itàlia, a la Universitat de Bolonya com a lecor en teologia; va ensenyar a la Universitat de Bolonya com a lector en teologia; va ensenyar també a la de Montpellier i a la de Tolosa del Llenguador. Morí a Pàdua als trenta-sis anys, l'any 1.231, un dimarts i 13. Aquesta coincidència ha fet que se l'invoqui perquè deslliuri de la malastrugança dels dimarts que coincideixen amb un 13 del mes.
Sant Antoni va arribar a sant per haver estat en el lloc oportú den el moment adequat: a Pàdua (a prop de Roma) durant el papat de Gregori IX, uns dels grans afavoridor dels ordes mendicants. Quan va morir, els nins cridaven pels carrers que "el sant havia mort". Mig segle després se li va consagrar una església i , en obrir el fèretre, enmig de les restes pulvurentes, encara s'hi podia veure, intacta, fresca, poderosa, la llengua del sant predicador.
(Llegit en el Diari de Mallorca : Costumari , per Felip Munar Munar )

miércoles, 11 de junio de 2008

NOVA NORMATIVA PER A LES ESCOLES

Per al Govern Balear prima el català. Ha anul.lat el sistema trilingüísta que va instaurar el PP la passada legislatura (consisteix en que els alumnes des de petits puguin estudiar un 33% de les matèries en català, un 33% en castellà i un 33% amb anglès o altra llengua extrangera) perquè segons diuen va en detriment del Decret de Mínims, que també va instaurar el PP.
A partir d'ara el Govern del Pacte exigirà que els col.legis imparteixin com a mínim el 50% de les classes en català i podran ampliar fins al 100% si ho desitgen. Des d'ara el català serà "la llengua de l'ensenyament, de l'aprenentatge i de la comunicació" i s'estableix que s'ha d'utilitzar com idioma preferent en els actes socials i culturals dels centres, així com en la seva comunicació interna i externa.

També es diu que els texts en català no s'adaptaran a la llengua de cada illa: al mallorquí, al menorquí i a l'eivissenc. Idò....


foto: //http://www.tribunaibiza.com/

PLAN PILOTO PARA LA VIGILANCIA DE LA COSTA VIRGEN DE ARTÁ

El Govern ha establecido un plan piloto de vigilancia para ofrecer seguridad a los usuarios de los 25 kilómetros de litoral vírgen. Artá contará este verano con una embarcación y una moto acuática como parte del Plan de Salvamento pionero en la Isla. La vigilancia se efectuará desde el mar y será coordinado por tierra desde el 112.
El municipio de Artá posee un total de 14 playas vírgenes, siendo las más emblemáticas y concurridas Cala Torta y Cala Mitjana.
El próximo miercoles la consellera de Interior, Maria Angeles Leciñena y la Directora General de Emergencias, Cristina Ferrer, presentaran el plan, el cual ha satisfecho al equipo de gobierno local, cuyo alcalde es Rafael Gili de UM.
Los recursos del municipio de Artá son muy limitados, sus playas suelen estar descuidadas por falta de recursos, sus bosques se han quemado en muchas ocasiones y el único establecimiento turístico de importancia, un camping turístico de tres estrellas que funcionaba de maravilla fue cerrado.

lunes, 9 de junio de 2008

LA PLAYA DE LA COLONIA O EL CUENTO DE NUNCA ACABAR





La playa artificial de la Colonia de San Pedro (Artá) precisa una urgente regeneración y/o arreglo, ya que su estado actual constituye un peligro para sus usuarios, que en julio y agosto son excesivos.



Los motivos son los siguientes:

1.- En el centro de la playa desemboca una gran tuberia que vierte el agua que proviene de las montañas y mientras que esta tuberia no se desvie fuera de la playa, seguiremos teniendo problemas. Ya que cada vez que llueve copiosamente, como pasó el dia 8 de mayo, la arena es arrastrada hacia el mar ensuciando y contaminando el agua del mar, pues es arena de obra, y si sigue lloviendo, como pasó en el mes de mayo la playa llega a estar desprovista de arena y se ven todas las piedras en el lecho que se forma, luego no queda más remedio que mandar a la brigada municipal para que arreglen la playa y repongan esta arena perdida, como así lo hicieron el 30 de mayo. Pero luego volvió a llover copiosamente la primera semana de junio y ya volvemos a estar en las mismas con el famoso lecho torrencial en el centro de la playa. Ahora de nuevo a gastar tiempo y dinero a reponer esta arena.
2.- La escollera de la izquierda que era de cemento, se encuentra partida y en muy mal estado, debido a los fuertes oleajes a lo largo de los años. Esta plataforma constituye un verdadero peligro, alguien puede tropezar, caerse y romperse la cabeza , lesionarse o lo que sea y entonces: ¿A quien pediremos daños y perjuicios y responsabilidades?
Por eso los colonieros solicitamos al Ayuntamiento o bien a Demarcació de Costas que solucione cuanto antes el pésimo estado de esta playa tan concurrida, y que cuánto antes se proceda a su ampliación, porque ya no cabemos en ella.